/Poble
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dissabte, 21 setembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.111 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Imatge de l'Escola Santa Eugènia de 1951, des del pont del Dimoni; en primer terme el carrilet d'Olot FOTO:  FONS DOCUMENTAL i FOTOGRÀFIC FAMÍLIA ROMERO GARGANTAImatge de l'Escola Santa Eugènia de 1951, des del pont del Dimoni; en primer terme el carrilet d'Olot FOTO: FONS DOCUMENTAL i FOTOGRÀFIC FAMÍLIA ROMERO GARGANTA
: : Poble > Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert · la Rodona · Güell | 06·10·2015

El Col·legi Groc

Jordi Grau Ramió | La Galeria | El Punt Avui | Edició Girona

Diuen que els gironins se senten orgullosos de ser-ho i que els de la ciutat de Girona reivindiquem el nostre origen amb un punt d’orgull quan som lluny de casa. Això és així i només canvia quan, essent a Girona, et veus amb l’obligació de concretar: “No, de Girona, no; sóc de de Ter. I si hem de concretar, de les hortes de.” Perdonin la disquisició, però el record de tants anys torna amb el llibre Escola de Ter, 1949-1981, signat per Juan R. Romero Garganta i M. Dolors Ponce Abadal, fill i jove de qui van ser mestres del Col·legi Groc durant tants anys, el senyor Romero i la senyoreta Pepita. És la història, la seva història, de les escoles nacionals del municipi de, que després van ser les del barri, quan Girona va annexionar per la via del decret aquell poble de pas obligat entre Girona i Salt, que tenia plaça de toros, el Torín, que arribava fins al Ter i a les vies dels trens (el d’Olot, el de Sant Feliu de Guíxols i el tren gros) i que connectava amb pel . El llibre recull la vida de l’escola, que compleix aquest any el 75è aniversari de la seva inauguració, construïda a partir del 1936 en uns terrenys del Marquès de Camps.

Tot i ser de, no vaig anar mai a les escoles nacionals, sinó als Maristes de Can Magaldi, però en les nostres excursions per anar a la grenya amb els de arribàvem al Col·legi Groc. En les primeres planes del llibre he recuperat la figura de l’alcalde Francesc Estival, el senyor Paquito, oncle del gran gastrònom Jaume Font Estival. També La fàbrica, que era com li dèiem a la Marfà, i el canal, rec o sèquia. També les cases del carrer de Baix, i la masia familiar on vaig viure tants anys, ara deshabitada a les esquenes del nous Maristes. I fins i tot he recordat la figura del capellà, Joan Mateu, a qui si no recordo malament se’l coneixia com a mossèn cassola [confirmat!]. El llibre de Juan R. Romero Garganta és la història d’una escola, però també d’un poble que va ser i d’un barri que es vol reconèixer a si mateix tot i que ara hi viuen més de deu mil persones. Les escoles eren una part important d’un poble que no va tenir església fins molt enllà dels setanta, però al seu pati, més gran que l’actual, s’hi feia l’envelat de la festa major, on van actuar tants artistes de primera. També s’hi feien concursos de redacció, on vaig guanyar un premi. És, doncs, un llibre necessari per conservar la memòria. Benvingut sigui!

3
Tinc més informació

Et pot interessar

Comentaris

3 respostes a “El Col·legi Groc”

  1. Amic, gracies per aquesta informació, tant maca com real.
    Soc ex-alumne del col-legi, de aproximadament 1953 a 1963 (soc de 1948). Guardo un record, grandisssim record, del Sr. Romero (quina gran persona!!!!!) i la senyora Pepita. i de tot el col-legi. Varen ser uns anys…magnífics, entre altres coses, perquè eren “els meus”.
    Amb el Jorge Romero tinc fotografies de quan feiem els “Pastorets”….que maco.
    Jo et pregunto….a on puc aconseguir la revista que va fer el Juan Ramon? en queden?…la veritat es que en faria molta il·lusió!!!
    Gracies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)