Preocupats com estem per les grans vies de comunicació, amagades a l’oblit resten les petites, les històriques, les mil·lenàries, les trepitjades, les rodades… Parlem (vindicativament) del corredor mediterrani, del rescat de les autopistes, de les autovies que calen, de l’ampliació de la nacional, de la mísera xarxa de rodalies, de l’acabament com cal del TAV i el seu entorn, de l’ampliació o no d’aquest o aquell port marítim, dels aeroports, fins i tot de l’actualització dels carrils bici urbans… i no ens en sortim. El corredor és un debat permanent de per on. La gratuïtat de les autopistes, una aututopia. Les autovies no són per a Catalunya. Les obres de la N-II, un tema avorrit i infinit. Els trens propers, cada cop més llunyans dels ciutadans. De l’AVEMerda i estafats, a les darreres informacions m’hi pujo…

I sembla que ens ho mereixem. Començar la casa per la teulada és garantia contrastada de que farà figa. És el que he pensat quan he tingut a les mans el primer volum de Cinquanta-cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos, els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès), coordinat per Elvis Mallorquí i redactat per ell i vuit estudioses i estudiosos més de les nostres contrades. Pam a pam (més de cinc-cents quilòmetres entre els dos volums previstos) 25 camins i xarrabascos passegen -literalment i amb la cartografia corresponent- per les pàgines d’aquesta magnífica edició sobre paper d’aquest minuciós treball que rescata els passos de nord (Girona) a sud i/o viceversa d’aquestes comarques, en aquesta primera guia editada pel Centre d’Estudis Selvatans. Esperem amb delit els camins d’est a oest i/o viceversa també.

Deia el que deia, perquè el futur de les comunicacions viaries esmentades a l’inici passa inexorablement per la vindicació prèvia pública d’aquest camins i xarrabascos públics: els veïns posem la memòria i les administracions locals, les piles. Tothom surt beneficiat, el demà també.

Santa Eugènia de Ter, antic municipi i actual barri de la ciutat de Girona, era punt de referència de dos dels camins relacionats en aquest primer llibre; un d’ells salvava el riu Güell gràcies al pont del Dimoni, fins al 1968. Aquest fet ja és prou significatiu com per presentar in situ el treball coordinat per Mallorquí. Serà en el marc de la Festa Major de Santa Eugènia 2016, el vespre del dijous 15 de setembre, a la biblioteca Salvador Allende, que també acollirà l’exposició Camins vells i xarrabascos.

Però… què vol dir “xarrabasco”? Veniu i ho sabreu.

Aquesta és l’expo Camins vells i xarrabascos