A veure si ho he entès bé. El meu amic Hassan va arribar a Salt fa prop de tres anys procedent d’un petit poble del Marroc interior: no us explico la història de penalitats i infàmies que ha hagut de viure fins tenir una feina diguem-ne estable i un pis llogat compartit amb tres marroquins més. I quan dic feina estable vull dur feina sense contracte i mal pagada, un dia a la construcció, tres a l’hostaleria, dos a casa esperant el senyal del mòbil, i anar-hi-anant, com la majoria dels joves d’avui. En Hassan, però, forma part de la legió de prop d’un milió de treballadors i treballadores explotats laboralment que els anteriors governs del PP han guetitzat i mantingut en una situació d’indefensió absoluta i de manca total de drets: una situació irregular que se’n diu en el llenguatge políticament correcte del sistema. I després de fets les necessàries presentacions torno al principi: a veure si ho he entès bé… En Hassan, segons el ministre Caldera, després de denunciar a l’empresari de torn per dolent, immediatament li demana un contracte per un any amb alta a la seguretat social inclosa. Així de senzill i tots contents: en Hassan que podrà veure regularitzada la seva situació irregular, l’empresari que haurà de pagar més i guanyarà molt menys, pobret, però s’estalviarà la sanció econòmica i figurarà en la llista dels bons i el sistema que comptarà amb una empresa submergida menys i augmentarà les seves recaptacions fiscals. A la proposta del PSOE sobre regularització continguda en el reglament de l’actual llei d’estrangeria 14/2003 heretada de l’Aznar només li manca el y se casaron y comieron perdices y fueron felices y colorín colorado este cuento se ha acabado per tal que sigui si no una proposta política valenta i respectuosa amb els drets de les persones, és a dir, una proposta pròpia de l’esquerra, que, al menys, sigui un conte de veritat, amb gràcia i el final feliç que el meu amic Hassan i la resta com ell es mereixen. Però el ministre Caldera es veu que de contes, o de propostes d’esquerra, res de res.

Sebas Parra és veí de Sant Narcís, director de l’Escola d’adults de Salt
i professor associat dels Estudis d’Educació Social de la UdG