![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Amador García, magistrat del Jutjat penal número 2 de Girona, no necessitava ensenyar-nos la factura de l’empresa que va fer la traducció a l’italià per justificar la seva feina. Amador García és el magistral jutge gironí que va sentenciar, per primera vegada a Catalunya, el lliurament a ajuda humanitària de quilos i quilos de roba de marca falsa, nova de trinca, trincada en una operació policial i així no cremar-la com és mal costum. A iniciativa pròpia, García va contactar amb la Coordinadora d’ONG Solidàries -Premi Sant Fèlix’99- i aquestes peces decomissades van anar a petar als camps dels encara refugiats sahrauís a Algèria. L’únic responsable directe de no haver fet res amb el tràmit d’extradició del xitxarel·lo Lakbir Aitsalah, únic responsable (?) del comboi de treballadors que va patir fa tres anys l’accident de Capmany on morien onze ciutadans marroquins desitjosos de passar a Europa de matuta, és Matutes i el Govern central. Política d’omissió. Tot plegat és similar a l’actitud del mateix mal govern pel que fa al cas de l’extradició del colpista contra els Drets Humans Pinochet. Política d’omissió. No fer res vistós ha estat també la línia de treball que ha permès desaprofitar el temps preciós de treva i d’aprofundir en la cultura de pau. Política d’omissió.
I per acabar amb la galeria de diumenge i la violència i perquè consti: Avui fa 52 anys de l’assassinat del Gandhi. Gandhi i el poble indi plegats varen aconseguir la independència de l’Índia amb accions i actituds no violentes. ETA kampora!