Un cap de govern, escollit democràticament pel seu parlament, constituït desprès d’unes eleccions democràtiques, aplaudides per la comunitat internacional per la seva impecable transparència, tornava aquesta darrera setmana al seu país, desprès de fer una gira internacional per recollir fons per pal·liar la difícil situació econòmica per la que travessa la seva terra i els seus administrats…

Això és normal, són molts els dirigents de països pobres i rics que fan gires mundials per recollir fons i inversions per a les seves economies nacionals.

… quan aquest senyor està a punt d’arribar a la frontera del seu país, una multitud de persones es congrega prop de la línia divisòria entre països per aclamar-lo…

També és normal que un president de govern escollit per la majoria dels votants del seu país sigui popular, són molts els presidents populars a les democràcies.

… quan arriba a la duana els guàrdies de la frontera, que depenen directament del cap d’Estat del seu país, no el deixen passar amb uns diners en efectiu que ha aconseguit en ajudes d’un país amic. El fan esperar a la frontera fins que posa els diners en un compte controlat pel cap d’Estat i els seus amics. Per altra banda, no el deixen passar en cotxe oficial i l’obliguen -un cop té el rebut d’ingrés dels diners en un banc- a travessar la frontera a peu…

Això no és tan normal.

… quan travessa la ratlla, sofreix un atemptat, un intent d’assassinat, que acaba amb la vida d’un dels seus guardaespatlles i amb el seu fill -que l’havia anat a rebre- ferit…

Això no pot ser. Si ha estat escollit democràticament les democràcies el recolzaran!

… però és que les democràcies des del moment en que va ser escollit van embargar-li totes les ajudes internacionals -diners, aliments, medecines- de que gaudien governs anteriors per obligar-lo a dimitir, en contra de la voluntat dels seus electors. A més, un d’aquest països democràtics, sense declaració prèvia de guerra, sotmet a la població d’aquesta terra a bombardejos gairebé diaris; enderroc de cases, d’escoles, d’hospitals; tancament de fronteres; continua violació de l’espai aeri; ingerència i control de l’economia, fins i tot el seu exèrcit ha atracat diverses vegades els bancs nacionals per robar-ne els diners…

És impossible! Això no pot passar en el nostre món! Hi ha unes regles del joc. Hi ha la comunitat internacional! Les Nacions Unides! Els Drets Humans!

… això passa davant dels ulls de tothom, surt contínuament a les notícies i ningú no hi fa res. Aquest primer ministre es diu Ismail Haniye. Aquest país, a la vora del Mediterrani, és Palestina.