Ens conviden a parlar a una taula de plats rescalfats. És a dir, un bon observador endevina que la resta dels presents ja fa estona que departeixen i reparteixen, però com que un és educat de mena, fem com si no ens fes res i seiem.

A Sant Narcís, qui ens convida -que no és l’amfitrió però se’n sent i la resta la deixa- ens avisa que res del que allí es digui la farà canviar d’opinió, tot i que encara ni sabem el motiu de tanta festa. El bon observador d’abans, ara sí que té bons motius per aixecar-se i marxar, però continuem asseguts a la taula per tenir -si més no- quelcom per explicar als que ens esperen a casa. Però la cosa no millora i no puc deixar de tenir la sensació d’estar representant un paper d’una obra ja escrita que s’acosta inexorablement a un final que ni tant sols s’ha escrit en aquella taula. Ens mirem i continuem allí, encuriosits però ara ja alerta.

La segona andanada l’hem vist a venir. Estic segur que moltes de les que es pensen ser les protagonistes, són figurants que en qualsevol moment poden desaparèixer -o fugir- sense tenir el moment estel·lar que creuen que es mereixen però que qui ens convida no té la intenció de donar.

Ha estat subtil, però no elegant. Tots els convidats (els del primer torn i els afegits) pugem el to i magnifiquem els moviments… un moment de lucidesa, i la bena els cau. Es fa el silenci, mutis i teló.

El darrer monòleg d’aquest primer acte, va a càrrec de qui ens convida. Sense floriments, sense pompositat. Ja no li cal! Pensa que la partida s’acaba quan ella fa aquest darrer moviment. Si ara sortiu al carrer, una breu nota ens convida a no aparcar el dilluns -30 nov.- i a fer-ho pagant a partir d’ara.

La història l’escriuen els que guanyen i hom tendeix a deixar-la mig escrita, perquè els guanyadors mai sabem que ho som!

Ens ha menystingut i, sabent que no ens necessitava a la taula però que va voler que hi fóssim, la traïdoria és doble.

Però ara la resta de l’obra ja no s’escriurà en aquella ni en cap taula. Ara s’escriu -la podem escriure- als carrers. Sortiu i signeu!

Martí Carreras i Planas és veí del barri de Sant Narcís

:: XEVI REINER / JORDI MATEU
> L’AV Sant Narcís es desvincula de la decisió de l’Ajuntament de Girona
sobre els aparcaments i les zones blaves al barri