L’aparició a determinats punts estratègics, de les caixes del “Gran recapte”, assenyalen aquests darrers cursos, l’inici d’un període que podríem anomenar, nadalenc. Una època de tardor tardana entre finals de novembre i primeres setmanes de desembre que ens obrirà definitivament les portes de l’hivern. Dies i setmanes a cavall entre l’acabament del primer trimestre del curs i l’inici del segon.

Intensitat de feina docent que allargassa l’horari de dedicació del professorat més enllà del desitjable. Ocupat en tasques d’avaluació i valoració del trimestre que s’acaba, solapant-se l’inici d’un altre que comença i que, ben aviat es veurà estroncat per les festes que ja s’ensumen. Dies d’emocions contradictòries, provocades en gran mesura pel lliurament de notes que, com cada any, gairebé s’encreuaran amb les felicitacions del Nadal. Tràfec habitual que sembla conviure amb un ritme divers, d’una època que, volent-ho o no, acaba sent distinta a la resta del curs.

La recollida d’aliments i productes de primera necessitat que ha marcat el tret de sortida d’aquestes setmanes, donarà pas a la jornada solidària d’alguns mitjans de comunicació i obrirà l’aixeta a tot un devessall transitori de bons sentiments i d’una major sensibilitat respecte a les necessitats de la societat on vivim. Com si d’una salsa agredolça es tractés, a passadissos i aules conviuran felicitacions i desenganys, bons desitjos i necessitats no cobertes, il·lusió i incertesa, confiança i dubte.

I arribarà finalment el Nadal

Les aules seran buides. L’institut romandrà fosc i fred. El món; bé, en realitat una part del món, celebrarà el naixement d’un infant pobre. El record d’un nen que ha estat desnonat de la nostra societat pels llums de colors, els aparadors estridents i el consum irrefrenable. A les aules fosques i buides hi restarà aquella ferum d’emocions i sentiments que les quatre parets, ara soles, han acollit els darrers dies. Tothom; alumnat, professorat i personal de l’Institut serà a casa seva, on la realitat és més real. Allà, la trobada amb la família i els amics, les emocions sovint a flor de pell, el record de les parets nues i fosques de l’Institut, el buit d’aquells que ja no hi són i la realitat crua d’aquell nen nu i pobre; conviuran de forma punyent en el cor de cadascú. S’amagaran en aquells racons on només la mirada més fonda hi té accés. A fora hi continuarà havent-hi llums, colors, regals ben embolcallats i tota mena de decorats vistosos. Mentre, ben endins, hi haurà només la gratitud per la vida compartida, que deu ser quelcom similar a la felicitat. I ens desitjarem mútuament, un any més, un Bon Nadal!