/Els mil i pico
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
divendres, 18 octubre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.138 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

FOTO: EL DIMONIFOTO: EL DIMONI
: : Els mil i pico > Actualitat INS | 24·12·2014

Nadal a l’Institut

Francesc Brunés Marfà | Professor d'Economia de l'INS Santa Eugènia / agorafrancesc.wordpress.com

L’aparició a determinats punts estratègics, de les caixes del “Gran recapte”, assenyalen aquests darrers cursos, l’inici d’un període que podríem anomenar, nadalenc. Una època de tardor tardana entre finals de novembre i primeres setmanes de desembre que ens obrirà definitivament les portes de l’hivern. Dies i setmanes a cavall entre l’acabament del primer trimestre del curs i l’inici del segon.

Intensitat de feina docent que allargassa l’horari de dedicació del professorat més enllà del desitjable. Ocupat en tasques d’avaluació i valoració del trimestre que s’acaba, solapant-se l’inici d’un altre que comença i que, ben aviat es veurà estroncat per les festes que ja s’ensumen. Dies d’emocions contradictòries, provocades en gran mesura pel lliurament de notes que, com cada any, gairebé s’encreuaran amb les felicitacions del Nadal. Tràfec habitual que sembla conviure amb un ritme divers, d’una època que, volent-ho o no, acaba sent distinta a la resta del curs.

La recollida d’aliments i productes de primera necessitat que ha marcat el tret de sortida d’aquestes setmanes, donarà pas a la jornada solidària d’alguns mitjans de comunicació i obrirà l’aixeta a tot un devessall transitori de bons sentiments i d’una major sensibilitat respecte a les necessitats de la societat on vivim. Com si d’una salsa agredolça es tractés, a passadissos i aules conviuran felicitacions i desenganys, bons desitjos i necessitats no cobertes, il·lusió i incertesa, confiança i dubte.

I arribarà finalment el Nadal

Les aules seran buides. L’institut romandrà fosc i fred. El món; bé, en realitat una part del món, celebrarà el naixement d’un infant pobre. El record d’un nen que ha estat desnonat de la nostra societat pels llums de colors, els aparadors estridents i el consum irrefrenable. A les aules fosques i buides hi restarà aquella ferum d’emocions i sentiments que les quatre parets, ara soles, han acollit els darrers dies. Tothom; alumnat, professorat i personal de l’Institut serà a casa seva, on la realitat és més real. Allà, la trobada amb la família i els amics, les emocions sovint a flor de pell, el record de les parets nues i fosques de l’Institut, el buit d’aquells que ja no hi són i la realitat crua d’aquell nen nu i pobre; conviuran de forma punyent en el cor de cadascú. S’amagaran en aquells racons on només la mirada més fonda hi té accés. A fora hi continuarà havent-hi llums, colors, regals ben embolcallats i tota mena de decorats vistosos. Mentre, ben endins, hi haurà només la gratitud per la vida compartida, que deu ser quelcom similar a la felicitat. I ens desitjarem mútuament, un any més, un Bon Nadal!

3
Tinc més informació
Comentaris

3 respostes a “Nadal a l’Institut”

  1. Sílvia Esteve i Colls ha dit:

    Jo no sé…, sovint em pregunto, si realment hi haurà en el cor de cadascú, aquest buit del qual parla en Francesc… Perquè veient el poc ressó o la poca quantitat d’aliments i productes necessaris que hem recollit en el nostre institut, crec que hi haurà més panxes buides de les que m’agradarien. I tots sabem que les prioritats són ben diferents per cadascú… A mi em cou particularment, saber de mainada, o alumnes nostres, que tenen poc o res per menjar i que en altres cases es gastarà més en coses superflues i noves tecnologies que en llibres i material escolar. Material que els serviria per llaurar-se un futur en el qual no s’hagués de tirar de grans recaptes d’aliments! Val a dir que és una molt bona idea i estic contenta perquè la petitona de casa meva, la Clara, quan vam anar al súper em deia “Mama, posem-hi més coses a la bossa, va, més coses…” Això és esperit de nadal.

    I la realitat és més real fora les parets de l’institut, on hi ha de tot. On hi ha de tot! Gent que vui el nadal de manera humil, que col.labora amb els altres perquè tercers el passin millor, gent que el viu de manera superflua només pensant en els regals, els grans àpats i festejar, gent que patirà el nadal, amb gana, fred, desesperació i poques esperances… És ben cert que el nadal és de tots…

  2. Anònim ha dit:

    Efectivament, aquestes dates són això: una barreja de sentiments , una mena de salsa agredolça. S’hi combinen la manifestació de l’afecte per les persones que tenim la sort de tenir amb nosaltres i la tristesa, el buit deixat per aquells que ja no hi són.

    M’agrada molt el teu escrit.

  3. Dolors Vilamitjana ha dit:

    El Nadal deixa petja sempre. Això sol ja ens permet reflexionar sobre la llum de la nostra vida i l’escalf que volem compartir amb els que no tenen o no tenen tant.
    Com deia Eric Fromm ser solidaris passa per” no tenir”. Quan ens movem des del batec del cor el nostre entorn serà un xic més ric, perquè la riquesa, en realitat, depèn de cadascú. Aquesta és el motiu del viure i de plantejar-se la manera de viure al llarg dels moments del Nadal.
    En el silenci… el record serà el bri que ens encendrà el compartir.
    Bon Nadal!
    Dolors

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)