![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Perdre una persona estimada sempre és un trasbals molt important. Només queden els records de totes aquelles estones amb companyia de l’altre. Tot un munt de sentiments que s’ajunten en un moment en què no tens ganes de pensar en res.
Però, en aquell moment venen els tràmits, els cars tràmits. Uns tràmits de milers d’euros, on sembla que molta gent s’hi enriqueix, mentre molts familiars s’hi empobreixen. El procés de liberalització de les empreses funeràries de l’any 1996 va culminar a Girona amb la concessió d’aquests serveis a Mémora, una empresa privada que a la pràctica actua com un monopoli i que imposa les seves tarifes. La municipalització d’aquest servei seria tant desitjable com complicada. En canvi, sembla que a Madrid (capital) ja s’està intentant dur a terme. Esperem que en aquest cas, el capitalisme no ensenyi la seva pitjor cara i que això sigui una realitat.
El cost mitjà d’un enterrament segons les empreses que es dediquen a aquest negoci, és de 3.500 euros -una autèntica barbaritat en els temps que corren-. A més a més, des de les empreses funeràries s’admet que el preu oscil·la entre 1.000 i 11.000 euros. Però, la realitat indica que a la ciutat de Girona, el mínim per fer un enterrament digne s’acosta més als 3.000 que als 1.000. I que la mitjana de la despesa d’enterrament sol vorejar els 6.000 euros.
No cal dir que de morts n’hi ha de totes les edats i condicions. Però el cas més generalitzat és el de la gent gran en edat de jubilació, amb una pensió que amb prou feines els dóna per viure i que no solen tenir estalviades aquestes quantitats. El problema, doncs, es trasllada als familiars.
Potser municipalitzar el servei seria una possible solució, com passa a Camprodon, un poble no gaire llunyà. I ja se sap que només Terrassa i Reus, entre les grans ciutats de Catalunya, tenen el servei municipalitzat. Un servei que, probablement, ho hauria d’estar donada la seva particular naturalesa o que com a mínim, hi hauria d’haver una competència real entre més d’una empresa. No pot ser que els enterraments siguin tan car en proporció a un servei que, per desgràcia, necessitarem tots els ciutadans tinguem la butxaca que tinguem. I això representa un problema per moltes economies familiars ja prou malmeses per la crisi econòmica que patim.
change.org/p/ajuntament-de-girona-volem-serveis-funeraris-dignes-i-amb-preus-justos-a-girona
El capitalisme, l’afany de lucre de les grans empreses, ens oprimeix mentre estem vius i ens continua perseguint després. La majoria de la gent, en els temps en què vivim, té prou problemes per poder viure amb dignitat, i molta gent ni això pot aconseguir. Com podrà, doncs, estalviar per poder també mantenir aquesta dignitat quan mori? I, en canvi, és segur que en aquest tràngol ens hi trobarem tots algun dia. No pot ser, o no hauria de ser, que també aquest pas hagi de ser un nou problema econòmic per als familiars.