El metge anestesiòleg Joan Baró i Seguí va morir divendres -22 de febrer- a Girona als 86 anys. Milers de gironins han estat anestesiats pel doctor Baró en diversos centres sanitaris de la demarcació de Girona -Clínica Girona, Aliança i Esperança (Girona)-, hospitals de Palamós i Olot…-, en què destaca la tasca que va realitzar a l’ara Hospital Josep Trueta de 1956 -any de posada en funcionament del centre- a 1988 -jubilació del metge-. És considerat com el pare de l’anestesiologia a les comarques gironines. El doctor Baró estava casat amb Maria Carme Ministral i Masià, i deixa set fills i 14 néts. L’enterrament se celebrarà demà dilluns -25 de febrer- a les 11 del matí a l’església parroquial de Santa Susanna del Mercadal de Girona.

El doctor Baró va néixer el 5 de desembre de 1921 al municipi de Santa Eugènia de Ter. Era fill de Joan i Balbina, també de Santa Eugènia de Ter. La família tenia una fleca en què pare -flequer- i mare treballaven, ella despatxant-hi. El pares del metge feia poc que s’havien traslladat a Barcelona. Tanmateix, la família va preferir que nasqués a la casa familiar per tornar després a la capital. D’aquesta manera, la família Baró-Seguí va residir a Barcelona entre 1921 i 1937. Van viure en diferents domicilis de l’Eixample barceloní: Aribau, Muntaner, Casanovas i al xamfrà entre la Gran Via i Rocafort. El pare desenvolupava negocis. L’economia familiar es completava amb l’admissió, a l’habitatge familiar, de nois gironins que hi estaven a dispesa mentre cursaven els estudis a Barcelona.

En una entrevista publicada al suplement dominical de Diari de Girona l’1 de novembre de 1999 el doctor Baró assegurava tenir un record molt difuminat dels primers anys d’escolarització. Va ser alumne, als set anys, del Col·legi Francès, situat entre els carrers de Sepúlveda i Calàbria. També va estar escolaritzat a l’Acadèmia Barcelona i, després va realitzar les proves d’ingrés a l’Institut Escola. Una institució acadèmica que va néixer al 1932 i marcada per un ideari clarament d’esquerres i catalanista. Tanmateix, els pares van dubtar sobre la viabilitat del projecte i, finalment, el doctor Baró va ser alumne de l’Institut Balmes. Hi va cursar el curs d’ingrés al Batxillerat i els quatre cursos posteriors.

A causa del començament de la Guerra Civil, molt virulenta a Barcelona, la família Baró-Seguí va decidir tornar a Santa Eugènia de Ter. Joan Baró va acabar el batxillerat a Girona. El 1939, va començar a treballar a la Farmàcia Simon. La postguerra va ser molt dífícil per a la família a causa de les privacions. Al curs 1941-42, estava matriculat a la Universitat de Barcelona (UB). Resideix temporalment a Barcelona, on també treballa en una farmàcia però va tornar malalt de tuberculosi el 1943. Hi ha un fet clau en la vida del doctor Baró. Va guanyar les oposicions i va ingressar com a funcionari de l’Institut Nacional de Previsió. Hi va conèixer la que després seria l’esposa.

El finat, el 1952, era, després de superar les oposicions, el practicant titular de Santa Eugènia de Ter i Salt, alhora que continuava cursant assignatures de la carrera de Medicina i practicava anestèsies a l’Hospital Provincial de Santa Caterina. Baró treballava amb el doctor García Bragado -“era un metge molt llançat, a qui agradava fer intervencions difícils”, recordava-, que el va animar a especialitzar-se en anestesiologia, una branca que gairebé forma binomi amb l’evolució de la cirugia. A causa que, d’entre motiu, els avanços en anestèsia ha permès fer operacions cada vegada més complexes. Joan Baró va acabar la carrera en un període temporal amb l’eclosió de les especialitats mèdiques. En el cas de l’anestesiologia, el 1954. El doctor Baró es va llicenciar en Medicina i Cirurgia el juny de 1955. El seu pare va morir poc després.

Com a metge, va treballar un any a Celrà. Però de “medicina general”. Va ser previ a formar part del primer equip d’anestesista de l’aleshores Residència del Seguro Obligatorio -i ara Hospital de Josep Trueta-, format per dos metges, un practicant i dues infermeres. El fet de ser considerat com el pare de l’anestesiologia va tenir, durant els inicis, el contratemps de manca de referències acadèmiques. Va ser molt clar en dir que “als llibres de cirurgia de l’època hi havia un sol capítol dedicat a l’anestèsia”. Això provocava, continuava dient, que “tot ho havies de resoldre sol”. Afegia que “era una assignatura desconeguda” i que “sabies, 20 anys després, que els coneixements eren insuficients”.

En l’entrevista, el doctor Baró explicava que li agradava molt la feina que havia realitzat durant la seva trajectòria com a metge, però que també havia patit força. Entre d’altres, confessava que s’havia passat moltes nits d’insomni pensant en el casos de pacients que havien mort en la taula d’operacions. Acceptava que la mort s’hagués convertit en una quotidianitat. Va afirmar que “la mort és una cosa lògica” que arriba després d’un període vital. “La mort em va preocupar especialment quan tenia set fills a casa. Per això, ens vam fer assegurança de vida”, continuava.

Joan Baró va ser president de l’Agrupació de Ciències Mèdiques de Girona i Província i va rebre la medalla de reconeixement de l’Associació Catalana d’Anestesiologia i Rehabilitació. A més, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya li va atorgar, el 1998, el Premi Jordi Gol i Gurina, que reconeix, públicament, la trajectòria laboral i humana dels professionals destacats en l’àmbit de les ciències de la salut als territoris de parla catalana. [Diari de Girona]