Visc al carrer Lleida del barri de Sant Narcís i treballo a l’altra punta de la ciutat de Girona. El 5 em deixa lluny i els seus horaris, a més, són com els de la diligència… No hi ha cap recorregut habilitat per anar-hi amb bicicleta i no tinc ganes de jugar-me el tipus. Bici, que tot ho he de dir, ni tan sols tinc perquè no sabria on deixar-la, a la nit: el pis, un tercer sense ascensor, és petit. El comparteixo amb d’altra gent (una família de conveniència per poder pagar el lloguer). I l’Ajuntament de Girona, en aquestes coses, ni hi pensa. No pensen en aparcaments públics de bicicleta i només es dediquen a fer negocis amb bicicletes de lloguer. No pensen en la gent que viu en pisos petits ni en la gent que viu al barri però es trasllada cada dia a d’altres llocs.

Amb tot aquest panorama, tinc poques alternatives al cotxe. Confesso (com si fos un pecat) que l’agafo gairebé cada dia de l’any. Però arribo a casa tard i dono voltes per trobar aparcament. Moltes voltes… Hi ha d’altres cotxes que fan les voltes amb mi… Hi ha llocs que cal evitar, ja ho sabem tots: la zones blaves de l’avinguda Sant Narcís que ens han robat als veïns i que han estat regalades a l’empresa concessionària. Si el dia següent surts més tard del compte -zas- multa. També cal evitar els llocs més aïllats, com per exemple darrere del GEiEG, on dia sí i dia també hi ha vidres al terra -evidència de la freqüència dels robatoris-. El cúmul de circumstàncies adverses que hem de patir els veïns de Sant Narcís, els de tota la vida i els nouvinguts (jo sóc un d’aquests nouvinguts), és increïble. No em puc creure que Adif hagi tret 1.000 places d’aparcament i que l’Ajuntament s’ho hagi mirat complagut. Des de fa uns dies el què em costa assimilar és que ara, a sobre, ens diguin que ens netejaran el carrer Oviedo i Josep Maria Gironella el dissabte al matí i que tampoc hi podrem aparcar. En què pensen a la regidoria de Mobilitat? N’hi ha per llogar-hi cadires.

L’altre dia, un vespre, vaig deixar el cotxe una estona al carreró Josep Dalmau Carles i la grua municipal se me’l va endur. Vuitanta-dos euros i multa de seixanta. Zas. És cert que hi ha un rètol de prohibit aparcar i estacionar (només un) a l’extrem del carrer; però és igualment cert que la majoria de veïns, de forma ordenada, ens ho muntem per anar-los deixant, sense molestar a ningú, allà on bonament podem. Però el meu delicte, penso, és viure al barri. Cap altre. Em consta que les darreres setmanes la grua ha estat força amatent a qualsevol infracció. Deuen estar quadrant comptes. Els que a nosaltres ja no ens quadren de cap manera.

Amb tot, la sensació que tinc és que el govern municipal, a Sant Narcís, s’ha posat a ell mateix en el punt de mira. No ho podrien haver fet pitjor i ara només surten a la defensiva. No són capaços ni d’escoltar aquelles entitats que proposen una model diferent i que demanen que es convoqui la Taula de mobilitat. Els de l’Ajuntament ja no sé a qui satisfan… a la gent dels barris, no, és evident. I quan gosem queixar-nos ara ens diuen que és que som una colla de demagogs i malinformats. Quina barra!

Lluís Sales i Favà és veï de Sant Narcís i militant de la CUP