Havíem quedat que l’educació era tema preferent i indiscutible. Només cal recordar proclames que es repeteixen en totes les campanyes electorals. Durant quatre anys -fins a tornar-hi- aquelles boques mantenen aquell to vibrant fent anuncis gairebé bíblics de terres promeses que queden lluny. Fins que un dia les veritats queden decarnadament al descobert, sense caretes de dialèctica. Fa menys d’un mes que al municipi de Sils el Departament d’Educació li havia negat la construcció d’una segona escola que es demanava com a necessària. Amb aquesta desesperança, pares i mares i ciutadans sensibles varen emprendre una feina de reivindicació i protesta; entre altres coses, tallar la carretera C-63. El Departament d’Educació ha reconsiderat el tema i construirà l’escola demanada. Negar-la va ser un error. Felicitats, pares i mares i ciutadans de Sils, pel vostre convenciment i pel vostre èxit.

Més enllà de les mobilitzacions populars, que quan són racionals sempre són saludables, a tothom agradaria que les decisions dels polítics fossin més pensades i sòlides, per pujar-hi de peus, per no haver de viure sempre amb l’ai al cor d’haver-nos de posar en guàrdia contínuament per sortir a demanar, reivindicar o exigir aquelles coses que se’ns deuen i que si no es fan és perquè hi ha un error d’apreciació o de visió política, o per l’error de la deixadesa de qui se sent ben col·locat -elegit i tot- en una poltrona superior. No volem pas això, quan els elegim. D’errors en aquests últims temps se’n faria una llista llarga. Dels verbals te’n adones quan el polític rectifica dient-ho al revés; com ara un president de la Generalitat que es manifesta a favor de la fusió d’algunes caixes d’estalvi a Catalunya, quan feia poc havia dit el contrari. Caldria tenir present allò que deia Ortega Gasset, referint-se als qui parlen: O es fa precisió, o es fa literatura, o bé hom ha de callar. Molts errors polítics porten conseqüències econòmiques, que paguem tots, és clar, com aquella equivocació de situar un ascensor adossat al monument històric del Lleó, a Girona, que es va haver de tornar a fer uns metres més apartat.

I aquell altre, el repetit trasllat de les 260 grans pedres del Pont del Dimoni, grues i camions amunt i avall, per errors interns municipals. I l’enigmàtica teranyina d’errors administratius que va cobrir la construcció del gimnàs del carrer Pau Vila i el Centre cívic al seu darrere. I escrivint aquest article, com la guinda d’un llefiscós pastís, aterra a la meva taula un titular del diari que diu que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obliga Girona a pagar dos milions dos-cents vuitanta quatre mil euros d’indemnització a la família Tarrús per aquell error comés referent al xalet del carrer de la Rutlla, 137, de Girona. Aquesta factura, si un altre recurs no ho soluciona, l’ha de pagar Girona, és a dir nosaltres, benvolguts lectors; traduïda a les antigues monedes és de 379 milions de pessetes. Ens en farem la pell, al darrere dels errors.

Però a veure: al costat dels polítics treballen uns tècnics que, per formació professional, entenen qüestions de lleis, urbanisme, arquitectura, economia, finançament, relacions socials i etcètera. A governar una legislatura es pot presentar un polític que no és expert en algun sector que haurà de governar; per això té al seu costat -i també els paguem nosaltres- tants tècnics com facin falta. El sou dels tècnics s’ha de defensar per estar al cas quan el polític està a punt de cometre un error. Massa errors seguits voldria dir que convindria una doble depuració: la del polítics que els decideixen i la dels tècnics que no assessoren o ho fan malament. Malaguanyats pagaments amb diner públic. [Diari de Girona]