:: LA ZONA : L’espai escollit està comprès entre la vila de Salt, la sèquia Monar i el riu Güell [fent clic aquí, imatge de l’Aj. de Girona, extreta del Diari de Girona]

Si s’obté un dels ajuts del programa de recuperació de barris de la Generalitat, Santa Eugènia i Can Gibert poden rebre més de 15 milions d’euros. El projecte d’intervenció integral del barri té el suport de tots els grups de l’ajuntament gironí

REVENDA > El projecte d’intervenció integral del barri de Santa Eugènia de Ter-Can Gibert del Pla, un dels més densament poblats de Girona i que registra un percentatge més alt de població estrangera, preveu entre altres actuacions la creació d’un aparcament subterrani per a residents a la frontissa de Santa Eugènia o un pla comercial per al carrer Maçana. Aquest és un dels projectes que opta als ajuts del programa de recuperació de barris de la Generalitat, i si és dels escollits es beneficiarà d’una inversió de més de 15 milions d’euros.

El barri de Santa Eugènia-Can Gibert del Pla va estar castigat pel model urbanitzador dels anys 60 i 70, caracteritzat per carrers i voreres estretes i amb pocs espais lliures. Actualment hi viuen en aquest punt de la ciutat 10.288 persones, cosa que representa un 12% del total de població de la ciutat. D’aquests, un alt percentatge -22,4%- són estrangers. Tot i aquestes xifres la població al barri no ha crescut en els últims anys en comparació a altres punts de la ciutat; sinó que s’ha donat el sentit contrari, és dir molta gent l’ha abandonat per anar a altres zones de Girona. Les accions de millora social i urbanística que preveu el programa que opta als ajuts de la Generalitat van encaminades a «evitar que hi hagi degradació al barri», segons va dir l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, qui va voler deixar clar que en cap cas s’està donant aquest fenomen actualment.

«El programa ha de ser una eina de transformació d’aquest sector de la ciutat. Volem garantir que el barri s’incorpori al desenvolupament de la ciutat, i assegurar que en cap cas pateixi una degradació», va explicar Pagans. En aquest sentit, Pagans va recordar que el 28% dels edificis han estat objecte d’algun actuació o reforma en els últims anys. L’alcaldessa confia que si el barri és un dels escollits al programa d’ajuts «és convertirà en una zona més segura, més desitjada i més amable per viure-hi».

El projecte d’intervenció integral del barri de Santa Eugènia-Can Gibert del Pla, que es va presentar dijous al centre cívic del barri, té el suport de tots els grups de l’ajuntament gironí. El programa preveu tota una sèrie de mesures urbanístiques, econòmiques, socials i comercials per cohesionar aquest sector de la ciutat. Entre les actuacions previstes destaca la primera fase de rehabilitació de l’antiga fàbrica Marfà per tal que esdevingui un centre cívic i cultural del barri; o la creació d’un nou aparcament subterrani mixt per a residents per fer front a l’important nombre de vehicles que hi ha a la via pública. El projecte també preveu la urbanització de la frontissa de Santa Eugènia -que fa de frontera entre Girona i Salt-, dotant-la de zones verdes i espais pel lleure o la urbanització del carrer Maçana, per tal de pacificar-ne el trànsit i convertir el carrer en un important eix comercial. [Revenda]

Girona reformará uno de sus barrios con mayor inmigración

LA VANGUARDIA > Santa Eugènia-Can Gibert del Pla es un barrio de Girona que, sin llegar a presentar aún signos evidentes de degradación, sí que deja entrever ya síntomas de posibles problemas de convivencia, sociales y urbanísticos en un futuro no muy lejano si no se pone remedio. Es por ello por lo que el Ayuntamiento de Girona en pleno, el equipo de gobierno (PSC, ERC e ICV) de un lado y la oposición (CiU y PP) por el otro, han decidido presentar un proyecto de intervención integral en la zona cuyo coste ascenderá a 15,5 millones para incluirlo en el plan de mejora de barrios y áreas urbanas que desarrolla la ley del Parlament el pasado mes de junio.

En Santa Eugènia-Can Gibert residen 10.288 personas, lo que representa un 12 por ciento de la población de la ciudad, pero casi una cuarta parte de ellas, el 22,4%, son extranjeros. La población en el barrio en los últimos años se ha situado en el 1%, muy lejos del 19% en que se ha incrementado en el resto de Girona.

Una de las causas de este bajo crecimiento demográfico reside en el hecho que «han sido muchas las personas que antes vivían aquí pero que han dejado el barrio para instalarse en otras zonas de la ciudad», explicó ayer la alcaldesa, Anna Pagans, durante la presentación del proyecto. Éste prevé importantes mejoras urbanísticas, pero también sociales y del tejido económico del barrio, y plantea una inversión de 15,5 millones que financiarán entre la Generalitat (52%), el Ayuntamiento (16%) y las empresas concesionarios de algunas de las infraestructuras.

Para su ejecución, que se llevará a cabo en un periodo de cuatro años, el Ayuntamiento ha previsto la creación de una oficina del proyecto en la que, además del gobierno municipal, estarán presentes las asociaciones vecinales con la intención de conseguir que las mejoras puedan dar satisfacción a todos. Para Pagans, «no tan sólo saldrá ganando el barrio, sino toda Girona». [Antoni F. Sandoval·La Vanguardia]

La intervenció inclou la reforma de Can Marfà i dos aparcaments subterranis

DIARI DE GIRONA > L’Ajuntament de Girona ha elaborat un projecte d’intervenció integral al barri de Santa Eugènia-Can Gibert del Pla que inclou multitud d’accions urbanístiques i socials com ara la rehabilitació de l’antiga fàbrica Marfà o la construcció de dos aparcaments soterrants -l’un a l’antic mercat i l’altre a la frontissa de Santa Eugènia-. El projecte s’ha enviat ja a la Generalitat. El Govern català ha d’escollir abans d’acabar l’any els primers deu projectes dels quaranta que elegirà en quatre anys, d’entre els 62 que li han arribat arreu de Catalunya, per subvencionar-los parcialment al llarg dels propers quatre anys. Es tracta d’un pla de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial perquè estan en procés de regressió urbanística, demogràfica, econòmica o social.

El projecte, amb l’acord unànime de tots els partits polítics presents a l’Ajuntament i els representants veïnals, està encaminat a «evitar que hi hagi degradació i manca de cohesió social al barri», segons ha dit l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, que va aclarir que actualment aquest fenomen no s’està donant i ha recordat que el 28% dels 459 edificis ha estat rehabilitat en els darrers anys.

La zona escollida té una alta densitat de vivendes, comprèn l’espai delimitat al nord pel traç de la sèquia Monar, a l’est amb el límit de Salt i l’eix de la travessera de Santa Eugènia en direcció nord-sud, a l’oest amb la llera del riu Güell. El sector té una superfície de 31,8 hectàrees, amb 10.288 habitants (el 12% de la ciutat), dels quals el 22,4% són estrangers. És un espai que va créixer desordenadament a la dècada dels 60 i 70. Segons l’anàlisi del projecte, el barri ha quedat «aïllat» de les dinàmiques creixents del conjunt de la ciutat. El pressupsot global és de 15.395.370 euros, dels quals uns 7,9 milions es preveuen amb la subvenció que hauria d’atorgar la Generalitat, 2,5 milions els aportaria l’Ajuntament, i la resta, uns 4,5 milions s’aconseguirien amb la concessió d’aparcaments i nous sòls, entre altres.

En cas que Girona sigui una de les poblacions escollides per la Generalitat, es crearà una comissió entre representants de l’Ajuntament i entitats locals per aprofundir en les accions anunciades i previstes per executar. El president de l’Associació de Veïns, Francesc Torrent, espera que el programa tiri endavant encara que la Generalitat no concedexi cap ajut.

Tots els partits s’han mostrat esperançats que aquest projecte serà un dels escollits. El representant d’ERC, Francesc Ferrer, va afirmar que amb el projecte «ens anticipem que el barri es converteixi en un gueto i la gent s’integri a la societat». El portaveu d’ICV, Joan Olòriz, va dir que «el programa és bo no només per la cohesió social del barri sinó per tota la ciutat». La portaveu de CiU, Zoila Riera, va destacar la unanimitat del consistori per aquest projecte, i creu que servirà per «frenar possibles problemàtiques del barri». La reprentant del PP, Concepció Veray, també va remarcar la «millora global» que suposarà aquest projecte, i la implicació de tot el teixit associatiu del barri per tirar-lo endavant. El regidor de barri, Joan Pluma (PSC), va destacar que el projecte «no surt del no-res, sinó que recull una reflexió que s’ha fet des del barri i l’Ajuntament». L’alcaldessa, Anna Pagans, va assegurar que l’objectiu és convertir l’espai en «una zona més segura, més desitjada i més amable per viure-hi».

Salt, Roses, Toses, Sant Jordi Desvalls, Cadaqués, Castelló d’Empúries, Figueres, Olot i Besalú són altres municipis gironins que també han presentat propostes a la Generalitat.

Aïllament acústic del Col·legi Groc

· Dins les mesures de foment de la sostenibilitat, s’hi preveu la introducció de mesures d’eficiència energètica, la incorporació de mesures d’edificació sostenible previstos en el Segell Verd i l’aïllament acústic del CEIP Col·legi Groc atès l’alt impacte del soroll en aquest punt del barri.
· Pel que fa a la promoció d’accions d’equitat de gènere es vol vetllar perquè la dona pugui accedir al conjunt de serveis i accions programades en plena igualtat respecte a l’home i exercir el seu dret a la participació. S’incorporen mesures sobre la percepció de seguretat en els espais públics i en el serveis per facilitar més participació de les dones.
· Pel que fa a les mesures econòmiques, es vol apropar els joves i adults del barri al mercat de treball sensibilitzant el petit comerciant i les empreses existents perquè es nodreixin de treballadors del mateix barri. També es preveuen accions al carrer Maçana per aconseguir que els locals tancats es converteixin en botigues.
· En l’àmbit escolar, es proposa lluitar contra l’absentisme amb accions de mediació entre els centres, els alumnes i les famílies, garantir un accés segur a l’entrada dels col·legis i promocionar les activitats extraescolars.
· Altres actuacions de caire social són l’increment de freqüències de les línies de transport urbà, l’eliminació de barreres arquitectòniques, el reforç dels centres oberts per incrementar el nombre de beneficiaris, la formació dels adults en l’aprenentatge del castellà i el català i la promoció de l’associacionisme.

Accions urbanístiques

· Urbanització de l’antiga reserva de la N-II (frontissa de Santa Eugènia) per regenerar un espai que avui és frontera amb el municipi de Salt i dotar-lo de zones verdes, un viari de proximitat i espais per al lleure. A més, s’hi construirà un aparcament soterrani per a residents i destinat a rotació de vehicles.
· Pla de Millora Urbana de l’antic mercat de Santa Eugènia per generar un equipament per acollir serveis al barri, un nou espai lliure i una zona d’aparcament subterrani, mitjançant l’adquisició d’aquest mercat de titularitat privada i la reforma d’aquest espai avui construït.
· Retirada de cables elèctrics, adequació del mobiliari urbà als carrers Santa Eugènia, Montseny, Maçana, Puigmal, Bassegoda, Sant Sebastià, Orient, Salut, Balandrau, Bastiments, Campcardós i Puigneulós.
· Urbanització del carrer Montnegre amb més voreres i major espai per a vianants.
· Urbanització del carrer de Baix i la plaça Marfà per crear els espais d’aproximació al gran centre ciutadà i cultura del barri, l’antiga fàbrica Marfà.
· Enderroc de l’actual Biblioteca Allende, que es traslladarà a la Marfà i generació d’un nou espai lliure.
· Primera fase de rehabilitació de Can Marfà per convertir-lo en un centre cívic i cultural, que inclou una biblioteca.
· Assolir el traspàs a titularitat pública dels set patis de Can Gibert del Pla, avui de propietat comunitària i que presenten dèficits seriosos de manteniment i accessibilitat. [Tapi Carreras·Diari de Girona]

Elaboren un pla per revitalitzar Santa Eugènia i Can Gibert que costa 15,3 milions €

EL PUNT > El projecte que ha presentat l’Ajuntament de Girona al pla de barris preveu 25 accions en matèria urbanística, social i comercial. Una inversió de 15.395.370 euros que beneficiï 10.288 veïns dels barris de Santa Eugènia de Ter i la part antiga de Can Gibert del Pla, a Girona, a través de 25 accions bàsiques en matèria urbanística, social i comercial. Aquesta és la filosofia del pla integral que l’Ajuntament ha presentat al programa de la Generalitat per a la recuperació de barris. Si és escollit, es preveu desenvolupar en quatre anys el programa, que inclou accions com la urbanització de la frontissa de Santa Eugènia, la creació d’aparcaments per als residents, la reconversió de part del mercat tancat en un equipament o la potenciació de la integració del gran nombre d’immigrants que hi viuen (un 22,4%). El consistori insisteix que no és una zona degradada, i que es tracta d’evitar que ho sigui.

Capgirar el barri i fer que els punts febles es converteixin en potencialitats. L’alcaldessa, Anna Pagans, presentava així el projecte d’intervenció integral de Santa Eugènia i la part antiga de Can Gibert del Pla amb què s’aspira als ajuts de la Generalitat en el programa de barris. Segons va dir, amb les actuacions que es plantegen es vol garantir que tots dos sectors s’incorporin amb força al desenvolupament de Girona i no quedin degradats, una situació que, va insistir, de moment no s’ha produït. El pla de xoc preveu accions en quatre anys, sobretot en l’àmbit social i urbanístic. Per determinar-los, l’Ajuntament ha fet una anàlisi prèvia en col·laboració amb l’associació de veïns i les entitats. Per exemple, en el sector urbanístic s’ha constatat una desocupació dels baixos d’edificis, cosa que confirma la dificultat de crear un teixit comercial. Tampoc hi ha prou espais verds o zones de convivència, les voreres són estretes i no hi ha aparcament. El cost del pla de xoc arriba gairebé a 15,4 milions d’euros. Si la Generalitat l’escull com un dels barris on actuar, la intenció de l’Ajuntament és que se subvencioni un 51,59% del cost (7,9 milions), mentre que el consistori es faria càrrec del 16,9% (2,5 milions) i la resta es pagaria a través d’altres vies, com ara la concessió d’aparcaments. Els representants dels veïns van demanar que si el projecte no és escollit, igualment es tiri endavant perquè fa molt temps que es reclamen millores que no arriben. «Ho acabarem fent peti qui peti», va contestar el regidor Joan Pluma. Es crearà una oficina de seguiment, codirigida per l’Ajuntament i el teixit associatiu.

De les actuacions urbanístiques, Pagans en va destacar cinc: la primera és la urbanització de la frontissa de Santa Eugènia, al límit amb Salt, creant un nou eix de vialitat però també amb espais lliures i zones verdes, que es converteixi en espai de trobada. La segona és la reurbanització del carrer Maçana en un sector amb el trànsit pacificat i amb un marcat caràcter comercial. Com a tercera prioritat hi ha la Marfà i l’antic mercat, ara tancat: una part d’aquest serà un equipament i l’altra serà enderrocada. Com a quart projecte va esmentar la recuperació de patis, per exemple a Can Gibert del Pla. Finalment, destaca la creació d’aparcaments en subsòl amb ús preferent per als residents, sobretot al sector de la frontissa.

Els objectius principals

Espais urbans
· Millorar-ne la qualitat.
· Increment d’oferta d’equipaments.
· Millora de la qualitat ambiental.
Mobilitat
· Assegurar la connectivitat amb Girona i Salt.
· Millora del transport públic.
· Afavorir l’accessibilitat als espais lliures.
· Pacificació del trànsit.
· Creació d’aparcament en subsòl per alliberar espai al carrer.
Activitat econòmica
· Desenvolupar un nou eix comercial al sector.
· Generar noves oportunitats d’ocupació al sector.
Cohesió social
· Integrar accions a partir de fomentar la participació dels veïns i la cooperació entre els agents del territori.
· Atreure recursos al territori, generar nous serveis: propiciar sinergies i efectes multiplicadors en benefici del territori.
· Incorporar la immigració al teixit veïnal.

Un 12% de la població total i un 22% d’immigració

La densitat de població de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla està molt per sobre de la mitjana de la resta de la ciutat, i té unes característiques molt diferents de les d’altres barris. En aquest sector s’hi concentren 10.288 persones. Aquest cens representa el 12 per cent de la població total del municipi i, a diferència de la resta de la ciutat, el nombre d’habitants gairebé no s’ha mogut els darrers anys. Mentre que Girona ha experimentat un creixement d’un 19,2 per cent en el nombre d’habitants, a Santa Eugènia i Can Gibert del Pla l’augment ha estat només d’un 1,7 per cent, tot i que l’arribada de nous habitants és molt alta. De les 10.288 persones que hi viuen, un 22,4 per cent són immigrants. Si el nombre de nouvinguts és alt però en canvi el nombre d’habitants es manté és perquè els darrers anys molta gent que hi vivia durant dècades ha decidit marxar a altres barris. Per això, el pla presentat no únicament preveu actuacions en matèria urbanística, sinó també en el vessant social. «La diversitat cultural conviu sense conflicte al barri, i en volem fer un instrument d’identitat», va dir Pagans, que va destacar l’alt nivell del teixit associatiu del barri.

Així doncs, un dels objectius bàsics és la cohesió social, i per això s’hi preveuen un seguit de mesures dirigides sobretot a fomentar la convivència. És el cas, per exemple, del foment de zones verdes o d’espais ciutadans, ja que els barris van ser construïts sobretot als seixanta i setanta i hi ha pocs espais lliures. Per exemple, la Marfà ha de ser un element catalitzador del dinamisme del barri i ha de substituir la biblioteca Salvador Allende, que serà enderrocada. També s’hi preveuen accions de caràcter més directe en el vessant social, com la promoció d’accions per a l’equitat de gènere, plans per acostar joves i adults al mercat del treball, programes de lluita contra l’absentisme escolar i promoció d’activitats extraescolars, el reforçament dels centres oberts i de la formació d’adults i la potenciació de l’associacionisme. Tanmateix, es plantegen accions que ajudin a conèixer la diversitat, atès el gran nombre d’immigrants que hi ha. Aquesta actuació es planteja fer aprofitant la celebració de festes com ara Nadal, la festa major i carnestoltes per organitzar mostres de diferents aspectes culturals, gastronòmics o de tradicions. «Es tracta de posar en marxa accions socials que permetin prevenir possibles riscos i que també el reforçament associatiu actuï des del punt de vista de la cohesió cívica», va concloure Pagans.

Més pobles gironins

L’Ajuntament de Girona no és l’únic que s’ha presentat a la convocatòria per aspirar als ajuts. Segons va dir en el ple d’octubre l’alcaldessa, la seva intenció era que Girona i Salt anessin junts perquè els termes municipals es toquen, però finalment el municipi veí va optar per anar per lliure, segons Pagans. Salt ha presentat una proposta que preveu 53 actuacions en diversos punts del municipi, amb una inversió que supera de llarg els 19 milions d’euros. Olot també ha tramès el seu projecte a la Generalitat, amb una actuació que sobretot se centra en el barri antic. Figueres i Ripoll són dues poblacions gironines que igualment han decidit concórrer al programa d’ajuts, mentre que Banyoles ha acordat suspendre durant un any les llicències al sector de la Farga per intentar complir les condicions sol·licitades i poder-hi optar més endavant. [David Brugué·El Punt]

Salt-Girona

L’APUNT > La presentació, separadament, de les candidatures de Salt i Girona al programa d’intervenció integral en quaranta barris de Catalunya és un exemple del flac favor que fan de vegades els governants als seus conciutadans. Girona ha redactat el projecte per a Santa Eugènia de Ter. Salt, rebutjant fer un projecte conjunt amb la capital, hi ha inclòs els barris que són, pràcticament, la prolongació de la trama urbana de Santa Eugènia cap a l’altra banda d’una línia que separa ciutats però no ciutadans amb problemàtiques compartides. En determinats punts, Salt és tan barri gironí com Santa Eugènia profundament saltenca. Serà absurd si el govern en tria un i l’altre no. Però no és la Generalitat, senyor Torramadé, qui ha servit aquesta possibilitat injusta amb safata. [Carles Ribera·El Punt]