El Parc Central és una ignomínia immensa que entre Sant Narcís i la via del tren es bada al món; per paisatge té tanques rònegues que l’envolten; per aire, el de la pols i el fang de les obres faraòniques dels talps metàl·lics i dels toixons de ferro. Conformen el seu ample caos, edificis infectes, carrers mal acabats, parterres inhòspits, espais per definir. El parc central és una tifa immensa que els polítics han deixat al cor de la ciutat. Una ignomínia sense captius. Saps on és la ignomínia de Girona? Si vas pels volts de Sant Narcís, amunt de l’estació, trobaràs un indret gris i de ciment com mai més n’hagis trobat cap al món: un gris com d’aigües fecals, espesses i pudents; és el gris del parc Central. El caminant, que aconsegueix entrar en aquest lloc, comença a caminar-hi a poc a poc; compta els seus passos en el gran soroll: s’atura, i queda eixordat, i està perdut. Li agafa un sobirà cabreig contra el món en el brogit d’aquest lloc que abans era un parc amb arbres i silenci, i pensa que és un càstig de l’Avern; i se sent presoner del caos, del brogit i del mal gust. Aquesta ignomínia que uns quants polítics han perpetrat, tolerat i carregat als veïns al bell mig de la ciutat no ha fet captius: només víctimes. On són els polítics locals responsables, que durant anys han deixat fer sense importar-los en absolut ni els terminis, ni la defensa dels ciutadans i ciutadanes? Qui deixaria entrar a casa seva els operaris d’una companyia a fer obres sense assegurar-se que les obres seran netes, ràpides i el mínim de doloses per als inquilins? Només algú a qui importa ben poc el factor humà. Per què, doncs, no són asseguts davant d’un tribunal popular els polítics que per desídia, ignorància, mala fe o ineptitud han deixat que un parc hagi esdevingut un desert? No és només el rèdit electoral; la justícia hauria de poder intervenir per asseure al banc dels acusats els polítics que causen un perjudici important a un barri o a una ciutat. Les ignomínies sense captius deixen impunes atemptats gravíssims contra el benestar de les persones. [El Nas de la Bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol és professor de llengua i literatura catalanes a l’INS de Santa Eugènia de Ter

i coautor del llibre, entre altres, IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines