![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Les iniciatives legislatives populars (ILP) són una eina per fer propostes de llei amb el suport, com a mínim, de 500.000 signatures. Una descripció que a qualsevol que la sentís li faria pensar en participació ciutadana i en democràcia (real). Espanya és un dels països on sembla que aquest concepte no és gaire clar, bàsicament es confon amb una arma més pels propòsits ideològics de cada partit. Però, és clar, aquí la democràcia és massa joveneta, i aquestes coses passen, contextualitzen alguns. Aquestes iniciatives, però, independentment del nombre de firmes recollides, han de passar un obstacle: la mesa del Congrés les ha d’admetre a tràmit, un tràmit que només han aconseguit superar quatre ILP. Un cop s’ha passat aquest tràngol, alguns cops amb simple voluntat burocràtica, la ILP arriba al Congrés. Allà és transformada i adaptada al gust de la majoria parlamentària de torn. Independentment del nombre de firmes, aquestes iniciatives han de passar aquest llarg i tortuós camí…
Un exemple de tot això el vam viure amb l’aprovació, per part del Congrés dels Diputats, de la ILP a favor de considerar els toros un bé cultural, que va recollir 500.000 firmes. El debat no va tenir gaire emoció perquè, amb la majoria del PP, ja se sabia el resultat. Aquesta ILP no ha tingut cap complicació per ser enviada a debat al Congrés, tot en nom de la “llibertat i la igualtat”. En canvi, la de la dació en pagament va ser acceptada a tràmit pel PP, a darrera hora, tot i que possiblement serà manipulada pels nostres il·lustres polítics. Amb aquest panorama, es podria proposar a la classe política que busca una medicina contra la desafecció que les ILP tinguessin com a conseqüència immediata un referèndum. Aquesta proposta, però, no rebria el suport dels polítics, que quan senten la paraula “referèndum” s’espanten. Mentrestant, alguns continuen preguntant-se per què la gent no confia en els seus representants.
Joel Medir i Hereu és veí de la, autor del bloc citizenjoel.wordpress.com,
llicenciat en periodisme i exalumne de l’IES i del Col·legi Montfalgars