/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 25 juny de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.657 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico L'INS Santa Eugènia finalitza el curs amb la graduació dels estudis postobligatoris, dmà Tot allò que comença té un final. L'Institut Santa Eugènia, de Girona, celebra l'acte de graduació dels alumnes dels estudis obligatoris demà -dilluns 25 de juny- en el Teatre Reparada Domènech del Centre cívic del barri de Sant Narcís. El propòsit és fer un reconeixement als alumnes que finalitzen una etapa educativa en aquest curs…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

El periodista senyor Pereira FOTOGRAMA: SOSTIENE PEREIRA (1996), adaptació al cinema de l'obra homònima d'Antonio Tabucchi i que va ser un dels darrers treballs del gran Marcello Mastroianni, dirigit pel seu compatriota Roberto FaenzaEl periodista senyor Pereira FOTOGRAMA: SOSTIENE PEREIRA (1996), adaptació al cinema de l'obra homònima d'Antonio Tabucchi i que va ser un dels darrers treballs del gran Marcello Mastroianni, dirigit pel seu compatriota Roberto Faenza
: : Opinió > Més que galeries :: Manel Mesquita | 04·03·2018

Fins aquí hem arribat

Manel Mesquita | La (darrera) Galeria | El Punt Avui | Girona

Fa divuit anys que ininterrompudament he publicat aquesta columna quinzenalment, a l’edició dels diumenges, sempre al costat o a sobre o a sota -depenent del disseny d’El Punt Avui del moment- de la crònica del meu veí de paper Joan Ribas. I, malgrat la proximitat, he après molt poc d’ell. És més que evident. L’únic dia que vaig fallar volgudament a la cita dominical va ser quan el meu pare va morir, i el company Jordi Grau (gràcies, amic!) em va donar ànims per seguir… No estava jo per orgues. També vaig estar absent un parell de mesos quan vaig necessitar ara fa cinc anys fer un reset del meu disc dur personal i intransferible, el que tenim a la teulada, no el de sobretaula; l’amic Xevi Sala -quina sort de tenir-lo com a amic!, gràcies!- em va permetre agafar-me una excedència mentre el teclat tornava a ser un QWERTY estandarditzat per a la nostra llengua. La primera galeria (vaig tenir la responsabilitat d’estrenar el títol de la secció La Galeria) va ser el 2 de gener de 2000 (l’endemà de sant Manel, el primer dia de l’any, que mai no hi ha diaris de paper) que -precisament- va caure en diumenge com avui. La vaig titular Seré breu, per nassos i estic molt content d’haver-la allargat, a lo tonto, una dècada més un quinquenni més un trienni… i fins aquí hem arribat (provisionalment?). Em sap greu que l’editor/a s’assabenti de la meva decisió al mateix moment que els lectors que teniu aquest paper (ummm!, el paper!) entre les mans. Gràcies, sempre.

Hi ha una pel·lícula nord-americana -com sempre- (ara no en recordo el títol; el buscaré) en la que el protagonista [Nick Nolte] és un periodista d’opinió que porta un pilot d’anys dient la seva lliurement (com jo) a la columna que publica setmanalment, i ja ha acumulat milers d’opinions contrastades; cansat de repetir-se perquè els fets es repeteixen cíclicament en tots els àmbits; en la política local, en la cultura, en els pròcers que passen a la història o que convenim que la fan, en la denúncia o per tot allò que destrossen els poders econòmics, com sempre, vaja!… Algunes de les seves darreres columnes són un copiar/enganxar de vells textos propis: s’autoplagiava actualitzant algun cognom, alguna localització, alguna xifra, el nom d’un partit, ningú no ho notava, i en ocasions havia estat felicitat per aquell apunt, aquella acidesa destil·lada, aquella galeria divertida que temps enrere havia passat desapercebuda… El caràcter, i no únicament el de la linotípia, sabia la veritat… n’hi havia prou.

No, no era Marcello Mastroianni a Sostiene Pereira, no. És un altre.

2
Tinc més informació
Comentaris

2 respostes a “Fins aquí hem arribat”

  1. Puri Molina ha dit:

    Manel, quan passem pàgina a una activitat o etapa de les nostres vides, la que sigui… després et quedes amb la sensació d’haver tancat una finestra. Segur que l’aire fresc obre altres portes… i busquem altres camins, tu ets de les persones inquietes que busques… segur que trobaràs altres aires frescos si més no ventilaran la teva ànima i això és el que importa.
    Sort i molta salut.
    Puri

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)