Se li ha girat feina al subcomptable Brell. Distret i entretingut com estava, gaudint des del seu despatx de Girona de la cua multicolor que cada dia li organitzen a la Gran Via, per al seu delit i sota la seva finestra…, li arriba la trucada pertinent de la comptable a Catalunya motivant-lo a fer noves restes i balanços. Envejable la feina dels comptables i subcomptables del regne! Hereus, com són, de la millor tradició de les polítiques centralistes i de domini del règim que ningú no hauria d’oblidar. Governadors civils, miratges dels militars, que varen transmutar el seu nom en delegats i subdelegats, perquè res no canviés, quan l’Ansar parlava català en la intimitat. Nova reforma de la Llei d’estrangeria, i el subcomptable no dorm la vigília…, impacient per treballar, ara sí, a tota màquina! Primer amb la de treure punta als llapis vermells i blaus. Rojos per ratllar i blaus celestials per salvar. Que bonica que queda sempre la mina blava!, rumia. Quin poder el meu! Cobrar de l’herari públic per mantenir la punta viva i l’enfrontament, també, amb els ajuntaments que defensen el dret dels ciutadans a la confidencialitat de les dades del padró municipal. I, a les estones lliures, les 24 hores restants, a fer de mà d’obra del Partit de les Pedres, amb la màquina piconadora. I la resta de mortals assajant de mariachis, ves quin remei: «Una piedra en el camino, me enseñó que mi destino era llorar y llorar».

[A Sant Feliu, la cançó en boca de tots és la dels 7 nans: «Albó, albó… a casa a descansar…»]