Santa Eugènia està vivint un drama i, el que és pitjor, aquest drama s’agreuja amb les obres i s’agreujarà encara més quan s’apliqui el Pla de barris i viles. No és prou aquesta situació que, a més a més, hem d’afegir l’angoixa de veure que la nostra estimada grua està fent el seu agost perquè la feina la té fàcil: no hi ha aparcaments i hi ha molts cotxes; cotxes de treballadors que disposen de poc temps per dinar i de cap espai per aparcar. Treballadors, que han d’incorporar-se a la feina a primera hora del matí a corre-cuita i que han d’anar a buscar el cotxe a la quinta…. L’angoixa no acaba aquí; continua amb l’actitud del personal de la grua que prefereixen ser màquines de recaptació que fer us del principi de la ‘ponderació, de las circumstàncies’ a l’hora de retirar vehicles. A Santa Eugènia de Ter, malgrat la massificació, ens coneixem tots i és normal que un veí intenti fer entendre que el cotxe està aparcat uns minuts i que el propietari ve de seguida.

Inútil esforç de fer entendre als que no entenen res perquè prefereixen la recaptació a la ponderació. Inútil fer entendre als que no entenen que, malgrat que el cotxes aparquen on no deuen, hi ha espais que no distorsionen la marxa normal de las persones o d’altres vehicles. Inútil fer entendre que les obres, que no són poques perquè l’especulació està de moda, redueixen els espais d’aparcament. Esforços inútils parlar de bones intencions polítiques i plans meravellosos quan la gent està sent irritada, angoixada, fastiguejada, espoliada, decebuda… per coses tan elementals i bàsiques com poder disposar d’un mínim espai per poder-se moure i poder treballar per justament viure. No val dir a la gent que no agafi el cotxe quan en infinitat de treballs s’ha creat la necessitat d’aquesta eina. No val a dir que els terrenys són molt cars quan els pocs que es disposen queden subjectes al principi previ de l’especulació per sobre el de l’habitabilitat.

Necessitat d’espai

Santa Eugènia té un drama que és la necessitat d’espai i és un drama que s’agreuja cada vegada més perquè ni les perspectives de futur són gaire optimistes ni les actituds quotidianes dels serveis públics -com la grua- estan per la feina de reduir els problemes que genera aquesta manca d’espai.

Queden dues opcions als eugeniencs: o la rebel·lió dintre de les formes democràtiques o la resignació i el passotisme. Una tercera sembla ser inviable i és que les persones que tenen l’obligació pública de resoldre els problemes ho entenguin i es posin de veritat a solucionar-lo.

Eduard Herrero és veí de Santa Eugènia de Ter