Us imagineu a Rumsfeld presidint Amnistia Internacional? I a José María Cuevas com a secretari general de CCOO? O a l’Aznar al front de la Internacional Socialista? Un nivell semblant d’estupefacció, ens diu J. Estefanía, és el que hom sentirà si finalment Paul Wolfowitz, proposat pel president nord-americà Bush, no pel seu coneixement del món econòmic sinó per ser un home compassiu i decent, és investit, a partir del proper 1 de juny, president del Banc Mundial. I un servidor afegeix que estupefacció és la que ens va provocar fa temps el ministre Caldera al presentar la normativa de regularització de les persones immigrades sense papers ara en marxa com la solució a la forçada clandestinitat d’aquestes persones. Recordem els fets…

El govern de l’Estat, assumint la Llei d’estrangeria decretada pel PP que continua en vigor, proposa un procés per tal de regularitzar unes 800.000 persones immigrades indocumentades a partir, fonamentalment, de la bona voluntat de l’empresari que fins ara explotava laboralment aquestes persones i a partir d’ara els oferirà un contracte i es farà càrrec de les seves obligacions fiscals. L’objectiu final era acabar amb l’ocupació il·legal. El procés fou rubricat per sindicats i empresaris, pels empresaris seriosos d’aquest país, no pels que defrauden i tenen irregulars per a obtenir més beneficis declarava sense embuts la Secretària d’Estat d’Immigració. Així, tal qual, doncs sembla que haurien d’haver sigut aquests últims, en lloc dels seriosos, els empresaris firmants de l’acord si es volia que aquest arribés a bon fi…

Sintetitzant molt: amb un certificat d’empadronament que demostrés de forma fefaent que es residia a Espanya abans del 8 d’agost, un certificat d’antecedents penals expedit en el país d’origen i un contracte de treball que reuneixi determinats requisits es regularitza la situació de la persona immigrada. Sense ignorar que es tracta d’un primer pas positiu ja vam alertar en el seu moment d’algunes contradiccions i paradoxes d’aquesta normativa. La principal de totes: l’actitud dels empresaris que defrauden i tenen irregulars per a obtenir més beneficis, doncs, la intuïció i el sentit comú ens feien pensar que no llançarien pedres contra el seu teulat sinó tot el contrari, posarien pals a les rodes i no facilitarien en absolut la regularització dels seus treballadors com així està passant. Però també d’altres: el tractament donat als treballadors autònoms (considerats igual que els grans empresaris) o a les anomenades empleades del servei domèstic, etc. I, sobretot, les dificultats que representa aconseguir el certificat de penals en uns consolats saturats amb prop d’un milió de peticions o fins i tot demostrar l’empadronament quan en molts casos, per por, no es feia perquè el govern del PP, amb el suport del PSOE en l’oposició, va aprovar una llei que permetia a la policia accedir a les dades del padró.

A l’equador del procés les nostres reticències es confirmen: gairebé totes les previsions no governamentals preveuen que al voltant de la meitat dels sense papers no tindrà oportunitat de normalitzar la seva situació. Què es farà amb ells i elles? I amb els empresaris defraudadors?

Però aquells que aconsegueixin finalment els papers no haurà estat d’una manera precisament gratuïta: els acomiadaments (molts empresaris prefereixen una empresa rota a una roja, llegir aquí negra o morena), els xantatges (el més habitual: manteniment del lloc de treball només si el treballador paga els costos empresarials de la Seguretat Social) i el frau (el més estès, de domini públic i que ha motivat diverses denúncies: les vendes de contractes de treball per quantitats que oscil·len entre 4 i 7.000 €) i altres similars respostes de l’empresariat a la regularització estan augmentant les penalitats i l’angoixa, i fins i tot l’explotació, de la gent treballadora immigrada. Què es farà amb les màfies? I amb les denúncies de frau a la llei i abús de les persones? Estarà la Inspecció de Treball a l’alçada de les circumstàncies?

Molts interrogants per a un país que acaba de veure rebutjada per golejada una proposició no de llei sobre el dret de vot per a les persones immigrades. Com dèiem ahir, a partir del 7 de maig, amb el final d’aquest procés de regularització, no tindrem més opció que continuar la lluita… Segur. [L’Aurora]

Sebas Parra és veí de Sant Nacís, director de l’Escola d’adults de Salt
i professor associat dels Estudis d’Educació Social de la UdG