El dijous -8 de Març-, Diada Internacional de la Dona Treballadora, es va inaugurar (allà on hi havia l’antic Mercat de Santa Eugènia) la nova plaça de Leonor Joher Besalú, dona eugenial, militant obrera i veïnal; lluitadora pels drets dels treballadors i defensora dels pobres.

Una dona forta, una militant obrera, veïna i amiga, lluitadora de moltes causes que tenen les persones com a centre. Una dona eugenial, arrelada al seu barri, a l’Associació de Veïns, a la JOC (Joventut Obrera Catòlica), al treball discret i al més visible. Testimoni viu d’implicació, d’esperances, de fidelitat i d’utopia. Gràcies a persones com ella reescrivim la història amb clau de relleu.

A l’acte d’inauguració de la nova plaça van intervenir la veïna Núria Terés, regidora de l’Ajuntament de Girona; els veïns Salvador Llorente, expresident l’Associació de Veïns; Ramon Macaya, president de l’AV Santa Eugènia, en nom de la Mancomunitat Santa Eugènia·Can Gibert del Pla; i Jesús Blesa, un dels fills de la Leo Joher; i Marta Madrenas, regidora delegada per a Santa Eugènia·Can Gibert·Mas Xirgu. Albert Quintana va conduir l’acte i músics del Col·lectiu d’Artistes Eugenials van obrir-lo, presidit per la tramuntana; la soprano Miranda Fontfria, de l’Escola de música Claudefaula de Santa Eugènia, va tancar-lo amb El cant dels ocells. D’altra banda, l’organització havia fet una crida per portar flors a l’homenatge a Leo Joher i centenars de clavells van acompanyar l’homenatge.

Leonor Joher Besalú FOTO CEDIDA PER: ANNA MARIA MOLIST i JORDI CREIXANS

Leonor Joher Besalú, veïna de Santa Eugènia de Ter

Leo Joher (Orriols, 1936 – Santa Eugènia de Ter, 1998) va anar poc a l’escola; de ben jove va marxar a servir a Girona i d’allà a Perpinyà, on va viure tres anys. A mitjan anys cinquanta es va instal·lar al poble de Santa Eugènia de Ter, que es va annexionar a Girona el 1963. Va treballar en el servei domèstic al llarg de la seva vida i, ja casada amb Pere Blesa, el va combinar amb els treballs a la llar i l’educació dels dos fills i la filla que va tenir. També va ser dependenta d’una sabateria i d’una llibreria.

El barri de Santa Eugènia anava mal creixent, fet que comportava la destrucció de referents d’identitat col·lectiva com els plataners, el Cementiri de Santa Eugènia de Ter, algun edifici antic o el Pont del Dimoni. A partir de la segona meitat dels anys setanta, el veïnat es va organitzar per fer front a l’agressivitat de les intervencions urbanístiques i Leonor hi va tenir un paper destacat.

La presència de dones, sovint més joves, va ser significativa a l’Associació de Veïns i veïnes que s’havia constituït el 1979. Tot i que ella, inicialment, no se sentia preparada per assumir càrrecs -una autopercepció que moltes dones coneixen prou bé-, va arribar a encapçalar debats amb les autoritats municipals arran de la lluita que duien a terme, conjuntament amb els barris veïns, contra el projecte d’autovia (frontissa del Güell) que dividia la zona.

Va formar part de la Junta de l’AV, de la vocalia d’Urbanisme i de la vocalia de Cultura, des d’on es van recuperar les festes tradicionals de Santa Eugènia de Ter. En homenatge al pont desaparegut, l’AV va editar la revista Pont del Dimoni, en la qual també va col·laborar; militant de la JOC (Joventut Obrera Catòlica). Va dedicar-se a preservar i recuperar el patrimoni i la identitat de la seva comunitat fins que va morir, el 1998. Avui la seva tasca continua donant fruits: el nom de la nova plaça Leo Joher és la mostra.

:: HISTÒRIC 20 de març de 2009

:: EL DIMONI
> Recordant Leonor Joher, veïna de Santa Eugènia

:: NÚRIA TERÉS
> Leonor Joher i l’esperit de ciutadania

:: SALVA LLORENTE
> Els tomàquets de l’hort de la Leo

:: HISTÒRIC 22 de setembre de 2003

:: NÚRIA TERÉS
> A un barri, Santa Eugènia, amb nom de dona li calen carrers i places amb nom de dona