![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Amb el barri de la, Santa Eugènia de Ter conforma un territori banyat pel riu Ter, pel i per la sèquia. La presència abundant de l’aigua ha afavorit que les plantacions agrícoles de regadiu hagin estat des de sempre una tradició en aquestes contrades del Pla de Girona.
Al nord de la població, les hortes generalment riques i fèrtils, han proporcionat durant segles una part important dels complements proteics necessaris per a l’alimentació diària. A l’altre costat del nucli poblacional, mirant cap al sud, en una zona relativament allunyada dels rius, hi ha els terrenys de secà. Allà les feines agrícoles se centraven fonamentalment en la producció de cereals.
Els masos, disseminats per una modesta superfície de territori que limita al sud amb el terme de Vilablareix i a l’oest amb el de Salt, acabaren esdevenint una de les artèries principals del municipi, inclòs actualment a la ciutat de Girona. Centrats en la producció lletera, l’activitat d’aquestes cases pageses contrastava amb la incipient activitat industrial que es desenvolupava lentament a l’entorn de la sèquia.
Un dels carreters dels cellers de can Pagès amb el carro sec, sense amortidors, l’any 1915. Amb aquest carro, que solia ser estirat per dos cavalls, es transportaven les càrregues de vi més voluminoses. Un altre dels mitjans de transport amb què comptaven els magatzemistes de vi era el carret. A dins s’hi posaven els bots i les garrafes. La imatge d’aquest carro va ser presa al centre de de Ter, en una de les zones del pla on es van concentrar diversos majoristes de vi
Josep Recasens i Adroher és veí del
[text extret del programa de la Festa Major de Santa Eugènia de Ter 2007, editat per l’AV]