/Cultura
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dissabte, 22 gener de 2022 | 3a Època | Edició núm. 14.965 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

L'Agustí amb el llegendari Count Basie. A la dreta, una imatge actual FOTO: JORDI BARÓL'Agustí amb el llegendari Count Basie. A la dreta, una imatge actual FOTO: JORDI BARÓ
: : Cultura > Música i dansa | 25·05·2006

Agustí Ballesteros i Costa, músic, vocalista
i veí del barri de Sant Narcís

Jordi Baró |

Agustí Ballesteros va néixer a Cadaquès el 14 de febrer de 1926. Es va iniciar a la música a través d’un concurs que es deia El cantante desconocido, a la EAJ 38 de Radio Espanya de Girona, quan tenia 19 anys, el va guanyar i va quedar primer amb la cançó Beguine the beguine, acompanyat amb el pianista Josep M. Sabench. La seva veu és de baríton atenorat.

En el jurat hi havia el mestre Enric Pericot que era el director també de l’orquestra Pizarro, i li va proposar que fos el vocalista d’aquesta formació. En una actuació a la sala de ball Rigat de Barcelona el varen convèncer d’anar de cantant a l’orquestra del violinista d’Edie Delate, que eren de Bèlgica, en l’any 1951, viatjant per tota Europa.

A partir d’aquí es va formar l’orquestra Los Diablos del Ritmo, amb el còmic francès Pierre Bruin, i el nom artístic de Merino Costa que li varen posar a Agustí i el va utilitzar de l’any 1957 fins al 1978.

A Bèlgica vivia a la població de Waterloo, durant la seva estada es va especialitzar en instal·lacions elèctriques i sobretot d’aire condicionat, aquesta feina la va compaginar amb la música.

En una tourné que feien per Espanya van tenir una actuació amb molt d’èxit a la sala de ball Pasapoga de Madrid a on feien un espectacle a l’estil de Dean Martin i Jerry Lewis, fent les típiques paròdies musicals. Varen visitar molts països d’Europa i fins hi tot Beirut, Egipte a les ciutats d’Alexandria i El Caire, Pierre Bruin, Merino Costa i els Diablos del Ritmo feien un quartet vocal que meravellava.

A l’arribada de nou a Girona, quan era l’any 1978, li oferiren per anar a l’orquestra La Principal de Cassà i, més endavant, als grups Maraca i Marxa i el grup del músic gironí Lluís Caballeria, fent principalment actuacions en celebracions de banquets. Acaba la seva carrera musical al grup de havaneres Els Llops de Mar de Sant Feliu de Guíxols.

Jordi Baró [JB]: Desprès de tota aquesta trajectòria quins records tens de les festes majors, berbenes, i actuacions musicals que es feien en els teus inicis com a músic?

Agustí Ballesteros [AB]: Molt bons record perquè passàvem moments amb els músics jo era jove hi havia grans companys compaginava la meva feina de lampista amb la de músic fins que vaig anar a l’estranger i vaig dedicar-me de ple a la música.

JB: 1951, quins eren els temes que es tocaven, i de quins guardes més bon record?

AB: Allà la gran moda era la cançó espanyola, sobretot destacava en Lluís Mariano, hi havia molta gent immigrada que treballava a les mines de Lieja i a la costa belga de Ostande. El Nadal d’aquest any vaig passar-lo amb una gran nostàlgia, doncs tothom celebrava també com aquí aquelles diades en família.

JB: Has conegut a molts artistes i sembla que fins hi tot vares coincidir amb l’orquestra de Count Basie, com va anar?

AB: Al casino d’Ostande alternàvem sovint dues orquestres, mentre estàvem tocant dalt l’escenari, ell estava al bar de la nostra sala i quan ja marxava de la seva actuació que havia fet en una sala contigua, el nostre grup ens varem posar a tocar el tema Night and day al sentir-lo es va commocionar i es va quedar fins que acabarem l’actuació després fins hi tot varem aprofitar per parlar amb ell i allí vaig fer-me aquesta fotografia que guardo amb molt bon record, va anar per pels que no féssim una gira per Europa amb el seu grup.

JB: A Girona és terra de músics, hem tingut i tenim grans orquestres. Quines formacions són les que hi havia abans de que tu marxessis a l’estranger?

AB: La Meravella que viatjava molt per França, la Bolero amb el seu vocalista el Sr. Grabulosa, que després va tenir la botiga de música al centre de Girona, també La Principal de la Bisbal, La Selvatana, Montgrins… i moltes més de les que encara continuen amenitzant les nostres festes majors.

JB: Quan vares anar a Bèlgica i Alemanya, vares notar molta diferència en la música i el repertori que es tocava aquí?

AB: Allí estaven molt americanats amb les músiques de Frank Sinatra, va ser quan vaig tocar per primera vegada el tema Strangers in the nigth, era l’any 1961.

JB: Agustí, quins són els instruments que t’agraden més de l’orquestra?

AB: El baix és un instrument que ben tocat dona gust, és el que porta el ritme i a més és la base. Tot hi que jo he tocat la guitarra, que justament vaig aprendre a Bèlgica.

JB: Quin és el teu estil de música favorit?

AB: El swing m’agrada molt, és el que canto més a gust, també el bolero, tot hi que un cantant ha de cantar varis temes, un dels meus cantants preferits és Sinatra.

JB: Una peça lenta i una de lleugera, digue’ns un títol

AB: Rosó, ben catalana, nosaltres la fèiem a ritme de bolero, a quatre per quatre, i la lleugera Fly with de moon de Sinatra.

JB: Abans s’utilitzava més sovint quan un artista destacava la paraula divo, qui creus que es una diva o bé un divo actualment?

AB: Luciano Pavorotti, i sempre m’agradat molt la Maria Callas.

JB: Un grup musical o formació que t’agrada més

AB: Sempre he preferit l’estil de swing, per exemple un grup per mi important en aquest gènere és La Locomotora Negra.

JB: Com veus la música que s’està fent actualment, tant la que ballem com la que escoltem per el mitjans?

AB: En les darreres seleccions del programa d’Operación Triunfo el cantant que va guanyar que es diu Sergi i la noia, que ara no recordo el nom, m’han agradat. Però també reconec que les modes s’imposen i a vegades que no predomina la qualitat musical.

JB: Quines són les virtuts que ha de tenir un bon cantant

AB: Una mica de tot, un cantant ha de tenir soltura, presència, la mirada, però sobretot ha de cuidar la veu, l’afinació i la dicció.

Agustí, ens agradaria convidar-te a la Festa Major del, que es durà a terme la primera setmana de juny i recomanar-te que puguis escoltar algunes de les actuacions musicals que es faran dels grups La Gramola, La Universal, Kirtana i especialment Lisboa Zentral Cafèm el diumenge, a on ens delitaran amb un repertori de bandes de sonores de pel·lícules, temes italians… i de melodies de sempre.

Jordi Baró Vilà és membre de la junta de l’Assoc. de Veïns del

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)