A la galeria El Claustre han exposat els quadres d’un pintor que ha decidit amagar-se, amagar-nos els seus somnis. La realitat ha quedat oculta per sempre, darrera d’innombrables persianes. Només l’ombra fugaç d´una figura a l’altre costat d’un vidre velat, ens permet pensar que hi ha alguna mena de vida més enllà del silenci dur de les ombres d’un dia qualsevol. Del sol a mitja tarda, contra les cases del riu a Girona, la ciutat que acull la seva mirada.

En Vicente Huedo va néixer, ara fa justament cinquanta anys, a Castella-La Manxa. No ho pot amagar per més que ho vulgui, es nota clarament en la seva manera de caminar i de pintar -posem pel cas- una bombona de butà. En Vicente és honest de mena i això és el que l’empeny a voler mostrar-ho tot, i quan no pot més ho ha d’amagar amb una altra realitat, encara més potent i aparentment anodina, que aparti l’essencial de les mirades indiscretes, dels ulls àvids i de la xerrameca incisiva. Rastelleres de persianes i de llençols, oculten les cares, les mans i els gestos de la gent. Els compradors dels seus quadres, quan arriben a casa, el primer que haurien de fer seria mirar darrera la tela, no fos cas que efectivament allà hi traslluís una realitat no volguda, no comprada, una mirada inquietant. Algun dia apareixerà el nen de la pilota abandonada, o la senyora que estava penjant la roba, o aquell home que acabava de baixar les persianes, i exigiran una explicació a l’amo del quadre. Però aleshores ja serà massa tard. L’artista, que és de Socuéllamos, es farà l’orni i la galeria declinarà totalment la seva responsabilitat. Si han comprat un quadre d’en Huedo, ara encara hi són a temps: no el passin a recollir. El pes immens de la realitat que acaben d’adquirir els pot ensorrar de per vida. [Barretades · Diari de Girona]

Quim Curbet és fill del barri de Sant Narcís
CCG Edicions