Entrar o sortir d’aquesta vida per la porta del 28 de desembre sempre m’ha resultat o premonitori o rubricatori: deixa petja en el teu trajecte personal o en el de la resta per als que resten. Algú pot pensar que això podria ser comparable amb qualsevol altra data de les dites remarcables. No. Néixer el dia dels Sants Innocents, per als educats en aquella massacre, o rebre la punyent notícia d’una mort propera, tal dia com aquest, defineixen els protagonistes. La condició d’innocent (diu l’acadèmia) s’adquireix o per no haver fet mal o per ignorar-lo. Els infants o l’alzheimer. Justament, aquest passat divendres -28-, els Amics de la Unesco de Girona, recordaven -a la seva vila natal (1927) de Sarrià de Ter- el desè aniversari de la mort de l’Emília Xargay, al costat de l’escultura del seu toro Brau (1992), peça apadrinada per l’Escola Montserrat de Sarrià. Va ser la manera de vindicar la persona i l’obra d’una dona que no podem oblidar: comença a caminar XarXar, la xarxa de poblacions que tenen obra d’Emília Xargay en espais públics. La memòria dels absents innocents no pot perdre’s. El seu llegat és la nostra riquesa; l’única, i de tots. Amb la participació de la junta de la Unescogi.org i la seva presidenta, Dolors Reig; de diferents membres del consistori sarrianenc i el seu alcalde, Roger Torrent; Joan Costa, en representació de la família Xargay; Pere Pujolràs, de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis; el periòdic-e eldimoni.com de Santa Eugènia de Ter (l’artista hi tenia la seva casa-taller a la Rodona, amb uns recordats trencadissos que es van malmetre el maig de 2003) es va col·locar un rètol commemoratiu de la data. L’acció es va repetir davant la font Picant de Sant Julià de Ramis, on hi ha un gres esculturat que representa els sants metges, sant Cosme i sant Damià. Com a cloenda d’aquests primers senzills actes de XarXar, el grup es va desplaçar a Girona, fins a l’escultura Els ulls miren el seu entorn (1991), obra resultat d’un congrés d’artistes entre els quals hi havia l’Emília, i fins a l’escultura del carrer de la Creu, La família (1981); a Girona es va comptar, també, amb la presència de Marta Madrenas, tinenta d’alcalde de l’Ajuntament gironí, la qual va valorar la tasca de l’associació Unescogi i va celebrar la iniciativa de la creació de la XarXar. El repte ara és aconseguir que la resta de poblacions i entitats (el GEiEG ja s’hi ha afegit, té l’Atleta) amb obra de Xargay en espais públics s’adhereixin a la xarxa i que es duguin a terme accions durant l’estrenada Dècada Emília Xargay. M’encanta acabar l’any amb optimisme, ignorant -volgudament- el mal, abraçant-me a un/a artista.