Avui sentim una immensa tristesa, un sensació d’esquinçament íntim i molt dolorós a l’hora d’acomiadar-te, estimada amiga, o filla, o mare, o germana, o àvia…

Però també ens sentim acompanyats pel teu coratge i per l’alegria de viure que sempre encomanaves fins i tot en els moments més aspres d’aquesta punyetera vida, quan tu no et permeties defallir, potser és que no es sabies…Ens sentim acompanyats per la teva generositat i tendresa, per la teva alegria i el riure franc i a ple pulmó que esbandia preocupacions, pel teu apassionament, intel·ligència i agudesa que tant bon servei en van fer en l’ofici que vas escollir, i vas defensar amb molta competència… Tantes lletres escrites en parlen a les planes d’El Punt i dels altres mitjans on vas treballar. En elles també vius.

Ens sentim acompanyats pel teu sentit profund de l’amistat que ha anat recorrent diferents etapes, de vegades molt pròximes, de vegades no tant, perquè la vida ens porta i se’ns emporta una mica al seu caprici, però sempre sinceres i carregades de complicitat en allò que és de veritat important.

Podem dir, ho sabem, que si et necessitàvem, Pepa, hi eres. Esperem que tu també ens hagis sentit al teu costat quan s’han presentat els moments lletjos.

Recordes aquella frase que diu que la bellesa està en l’ull del qui mira? Segur que sí, perquè alguna vegada l’havíem comentant.

A tu, Pepa, se’t escau molt. Tu volies i sabies mirar bé a les persones perquè tenies una mirada molt bonica, una mirada comprensiva i aguda que sabia veure allò de tendre, de noble, d’humà que tots tenim, crec que tots ens hem pogut sentir més macos quan tu ens has mirat amb els ulls de la teva pròpia bellesa. T’ho hem d’agrair moltíssim; moltes gràcies de tot cor, és potser el regal més valuós que un ser humà pot rebre.

La bellesa, la generositat, la poesia van juntes, es donen la mà. Et mereixes i molt que sigui la poesia la que parli per nosaltres que ens ajudi a expressar tot el que et volem dir i que tant ens costa fer-ho.

Hi ha una cançó del teu estimat Silvio que es diu Mi casa ha sido tomada por las flores, que a tu t’agradava molt, tant que no m’has tornat mai més el cd, i que crec que representa aquesta alegria i aquesta llum que tu tenies i que mai se’n anirà del nostre costat. Escoltem-la una vegada més.