La Wei Huang és una jove estudiant gironina que cursa segon de batxillerat a l’Institut de Santa Eugènia i que acaba de guanyar la 9a edició dels Premis Poincaré 2012 que lliura la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC. La Wei va néixer a la ciutat de Pu Tian, a la província de Fu Jian, al sud de la Xina. Va arribar fa tres anys a Girona parlant el xinès mandarí i el Pu Tian Hua. Ara, a més, domina el català i el castellà. Els seus pares treballen en una fàbrica i té una germana més petita que fa ESO. Li agradaria estudiar matemàtiques però la família no ho veu gens clar…

Els Premis Poincaré tenen l’objectiu de fomentar l’interès per les Matemàtiques i l’Estadística i d’incentivar la tasca educativa que es fa en els centres docents. El treball de recerca de la Wei Huang, intitulat On s’amaguen els nombres primers?, i que li ha dirigit el professor de matemàtiques de l’Institut de Santa Eugènia, Berenguer Sabadell i Noguera, és un estudi que explica la gènesi d’un dels problemes oberts en matemàtiques més importants de l’actualitat.

El 1859, Georg Riemann va presentar una memòria de vuit planes a la Universitat de Berlín on explicava quin comportament havíem d’esperar dels nombres primers, aquells que només es poden dividir per 1 i ells mateixos, el més petit dels quals és el 2, l’únic primer parell (l’1 no es considera primer, malgrat que molta gent s’ho pensa). Els nombres primers són infinits. Això ja ho va demostrar Euclides. Però cada vegada són més i més difícils de trobar. Com diu en Don Zagier (un matemàtic actual molt famós que ha estudiat el tema), “els nombres primers creixen com la mala herba entre els nombres naturals; són ingovernables”. Però també diu, i és cert, que “coneixem lleis que els nombres primers segueixen amb precisió gairebé militar”.

L’escrit d’en Riemann és famós per contenir una afirmació que avui, 250 anys més tard, encara no ha estat demostrada. És la que es coneix sota el nom d’Hipòtesi de Riemann (HR). Parlant d’una manera molt i molt i molt (i dues setmanes dient molt) planera, ens respon la pregunta: on hem de buscar els nombres primers? Aquests nombres són ara tan importants perquè actualment tot el comerç electrònic mundial, els ordinadors dels aeroports i llocs estratègics, bancs, etc., estan encriptats amb nombres primers molt i molt grans (500-600 xifres) que són molt difícils de trobar. La HR ens diu on cal buscar-los. No se li diu conjectura de Riemann (com se sol fer en els resultats matemàtics sense demostració) atès que de la veracitat de la HR en pengen molts resultats secundaris. Actualment, la comunitat matemàtica mundial creu que la HR és certa. Però ningú no ha estat capaç de demostrar-la. Fins i tot, la fundació Clay l’ha inclòs en la llista dels 7 problemes del mil·lenni.

Ja tan sols entendre-la suposa un bon repte. I aquest és el repte amb què es va enfrontar la Wei en el seu treball de recerca. En la lectura de l’acta de resolució del 9è premi Poincaré, es va insistir en la qualitat altíssima (gairebé professional varen arribar a dir) del treball, tant pel que fa a la redacció, llengua, referències i contingut matemàtic. L’exposició oral posterior que va fer la Wei fou la cirereta d’un pastís cuinat durant moltes hores a les aules del Santa Eugènia… Només la Wei i el seu professor de matemàtiques saben les hores, la feina i l’esforç que han hagut de fer per arribar a aquest port.

En els darrers sis anys, els alumnes d’ESO i Batxillerat de l’Institut de Santa Eugènia de Girona han obtingut 14 reconeixements en forma de premis i guardons. Val la pena esmentar-los.

El curs 2005-06, en Gradinaru va rebre la beca Botet i Sisó per un treball sobre les inestabilitats del fluids. L’any 2007, el primer cicle d’ESO de l’Institut de Santa Eugènia va guanyar el 1r premi de matemàtiques Problemes a l’Esprint; el 2008, Laura Colet va guanyar el Premi de Narrativa de Sant Eugènia amb el text Per sobre de tot; també el 2008, l’Èlia Casals va rebre el 3r premi d’àmbit nacional Accés 2008 amb el treball de recerca Audició i Llenguatge. L’ensenyament de la parla als nens sords i l’Anna Febrer, la menció especial del Premi Poincaré; el 2009, l’Anna Febrer Galvany va ser finalista a la Fase Catalana de l’Olimpíada Internacional de Física i va obtenir-hi la medalla de bronze; el mateix any, de 2n d’ESO, l’alumne Lenin Satan, amb els professors Joan Bosch i Marta Riera, va quedar 3r en la cursa de cotxes solars que organitzava l’IES SEP Montilivi, en la categoria 1r i 2n d’ESO; el mateix 2009, Àlex Díaz i Marc Oriol de 2n d’ESO, van guanyar el concurs de la Coca-Cola de redacció, en castellà i català, respectivament; aquell mateix 2009, en Guillem Belmar Viernes, va rebre de mans del jurat dels VI Premis Argó de treballs de recerca de la UAB, una menció honorífica a treballs de l’àmbit de les ciències socials i les ciències humanes i va ser proclamat guanyador del XIVè Premi Pere Ramon i Roca de Recerca, atorgat per la fundació Martí l’Humà i l’Unesco, pel treball de recerca Les vuit llengües de la Península Ibèrica (treball publicat en forma de llibre el 2011 per l’editorial Malhivern); l’any 2010, el vídeo La plaça del Diamant, en 22 llengües, elaborat per l’Aula d’Acollida, va ser publicat a Linguamón com a exemple de bones pràctiques educatives.