En primer lloc em presento, sóc M. Dolors Ramió i Ruhí, filla de Manel Ramió i Masach i de Lluïsa Ruhí i Tusell.

El nom dels meus pares us adreçarà de seguida a la Marfà, els pares són el matrimoni resident a l’última casa adossada a la fàbrica, extreballadors de l’empresa Marfà. Bé, després de molts anys viscuts al carrer de Baix, de fet tota una vida, sempre amb molta tranquil·litat, fent la vida del dia a dia, treballant fins a la jubilació, convivint amb els veïns, ara ha arribat l’hora de que aquesta casa sigui part d’un nou projecte, i això vol dir que cal deixar-la.

Aquest fet ha estat una bategada perquè aquesta casa del núm. 4 té molts d’arrels, molts, pels pares tota la seva vida, i per a mi -que us escric- tota una infantessa, i de fet mai ha deixat de ser a casa meva o a casa dels pares: 55 anys que són els que tinc.

Donat aquest fet, l’únic que ha sigut negatiu, ha estat la forma amb què els pares han hagut de patir la manera de deixar la casa, han estat dos anys d’una angoixa, d’uns desacords, i d’un patiment innecessari, ja que les coses només es compliquen quan es vol, perquè de primeres, sempre, es pot buscar la solució correcta. Ara us puc dir que ja sembla que ha arribat aquest acord i que els pares deixaran la casa.

Jo sé que arribat el moment deixarem anar algunes llàgrimes, molt sinceres, perquè seran de debò, però el que us dic és que per altra part, també entenem que el projecte a que es destina, com a veïns de Santa Eugènia de Ter, ens complau molt, perquè a la fi, la fàbrica seguirà aquí al carrer de Baix, ferma i guardarà tots el records, i el millor de tot, estarà més bonica que mai, i donarà de nou, com en el seu temps com a tèxtil, nous serveis per a tots el veïns.

No puc deixar d’agraït i molt sincerament, las mostres rebudes per part de la Associació de Veïns que han recolzat als pares, fins el punt que els han esmentat en un escrit, publicat al periòdic-e El Dimoni [03·02·2010] i al diari El Punt [09·02·2010] com a «un patrimoni del barri», també agrair a tothom qui dins aquest procés els han fet costat; en nom d’ells, moltes gràcies.

No em puc estendre més, però de veritat que podríem relatar un conte real, explicant anècdotes, recordant a molta gent, fets viscuts… però avui, el fet és que ha arribat l’hora.

Moltes gràcies a tots, i que ben aviat puguem visitar i gaudir de la Marfà amb les seves noves instal·lacions.

M. Dolors Ramió Ruhí
és filla d’en Manel i na Lluïsa de Santa Eugènia de Ter, els últims en deixar la Marfà

:: RETALL DE PREMSA DE DIJOUS 27 de maig

Acord amb els avis que vivien en una casa de la Marfà

EL PUNT > L’Ajuntament de Girona i la parella d’avis que vivien en una casa de l’antiga fàbrica Marfà de Girona han arribat finalment a un acord perquè abandonin l’habitatge. Així ho explica la filla del matrimoni gran en un article en el periòdic digital eldimoni.com. La filla de la parella agraeix les mostres de suport rebudes pels veïns de Santa Eugènia que consideren el matrimoni «com a patrimoni viu» del barri. [Dani Vilà · El Punt]