Teniu a la vostra vista dues fotografies. Són de dues plaques col·locades per l’Ajuntament de Girona. Una és metal·litzada i està homologada per la Casa Gran. Pertany a l’habitatge a on va néixer la nostra escriptora Aurora Bertrana i Salazar. Podeu anar-hi, és ben cèntrica, carrer de les Hortes de Girona, 18. L’altra pertany a una barriada, que si aneu a peu (com sempre faig jo i que Déu em doni forces per anar-ho fent) fareu una bona caminada. Està col·locada a l’inici del seu carrer, a la barriada de Vila-roja.

Una de les dues plaques està equivocada pel que fa a l’any del naixement d’Aurora. Penso que tinc la solució. Us donaré una pista per tal de fer el corresponent esbrinament: No consulteu la Gran Enciclopèdia Catalana, és precisament d’allà on l’Ajuntament va consultar la data, per a una de les plaques equivocades?

Em plau comentar la situació del carrer, divulgat al seu dia per ràdio.

Carrer d’Aurora Bertrana i Salazar

Carrer Aurona Bertrana, de Vila-roja FOTO: QUIM TORRA

Estic avui passejant a una barriada perifèrica, la de Vila-roja. Havent passat cementiri i tanatori gironins, de la carretera de Sant Feliu, a la meva mà esquerra pujo pel carrer del Mas Ramada, i el segon carrer que trobaré, també a la meva esquerra, és el dedicat a Aurora Bertrana. Carrer amb cases unifamiliars, molt ben cuidat tot. El carrer fa pujada i fineix al trobar el del Torrent, cantonada amb el de Camp de la Plana, junt al pavelló esportiu.

Haig de dir alguna cosa de la filla de Prudenci Bertrana –veí que fou de la Rodona-, també escriptora com el pare. Aurora, dins les seves Memòries, explica: “El pare solia passar vetllades a Girona amb Montsalvatge, Rahola i Palol… la mare l’esperava fins a la matinada… els germans dormien.” De les tradicions gironines va parlar dels Manaies que “eren uns reclutats a la vall de Sant Daniel, i abans de sortir a la processó se’ls atipava fins empatxar-los i embriagar-los”. De la seva carrera literària diré que se’n va anar a la Polinèsia… allà va escriure moltíssim… eren els feliços 20… i el 1930 va tornar… i va morir el 1974… i… (…)

El que segueix ho he esborrat volgudament ara, dons es llegiria la solució a l’enigma pel que previsiblement -com sol passar- poques persones s’interessaran pel resultat. Jo no sé res d’esports ni de cuina, que és el que preval avui dia. Què hi farem! Ho reitero, s’accepten les contestes.