/Eugenials
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dissabte, 24 agost de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.083 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Prudenci Bertrana va viure a la Rodona, on va pintar a les parets de casa seva FOTO: QUIM TORRAPrudenci Bertrana va viure a la Rodona, on va pintar a les parets de casa seva FOTO: QUIM TORRA
: : Eugenials > Veïns eugenials | 27·04·2004

EL DIETARI GIRONÍ (1) > Prudenci Bertrana va viure a la Rodona, on va pintar a les parets de casa seva [fotos exclusives]

Quim Torra |

Judit Arroyo: El dietari gironí dedicarà dos dimarts seguits a la figura de Prudenci Bertrana, que va néixer el 1867 i va morir el 1941, i que va viure en una etapa històrica molt intensa…

Quim Torra: Només consultant l’obra completa de Josep Pla, podria omplir aquest dietari. Si vols, comencem per La Girona del meu temps, de l’esmentat Pla.

[Pep Blanch: Suite de Peer Gynt (La mañana), d’E. Grieg]

Judit: Quin tipus de retrat li fa el mestre Pla?

Quim: Pla escriu: «Bertrana era un home místic que es dedicava a pintar i a escriure una prosa considerable. Les teles que pintava eren d’escassa vida –cromos dels carrerons de la Girona eclesiàstica-, la seva literatura, en canvi, era extraordinària.»

Judit: Quim, parla’ns de la seva opció política d’esquerres.

Quim: Pla diu «Jo no vaig saber mai quina decantació política tenia. En el supòsit que fos un home d’esquerres tenia per la catedral una afecció, per no dir una bogeria, fenomenal.» També t’afegiré que Pla parla de la seva situació econòmica.

Judit: Què diu Pla, de la situació econòmica dels Bertrana?

Quim: Era un propietari rural arruïnat que havia de mantenir una família excessiva, el sou que tenia de professor de pintura en un col·legi de monges no li arribava. Si ara agafem un altre llibre planià, Retrats de passaport, ens diu: «A Prudenci Bertrana el vaig veure a Girona per primera vegada» (cal recordar que Pla era trenta anys més jove que Bertrana) -segueix, doncs, dient Pla- «anant a l’institut, el trobava pintant un racó pintoresc o una casa vella, llavors pintava, m’aturava un moment a badar amb els llibres sota el braç, ell em mirava, sense treure’s la pipa de la boca, com si jo fos una bèstia rara. A l’establiment docent vaig tractar el seu fill Heribert, un xicot ros, sec, nerviós. Morí molt jove, tuberculós.»

Judit: Creus interessant parlar de la seva família ara?

Quim: Més que res de la filla Aurora, a qui dedicarem un proper dietari, i ara podrem dir solament d’ella que va escriure del seu pare: «Pintà rètols per a les botigues, algun exvot i retrats a l’oli de persones difuntes.»

Judit: Has parlat del pintor, encara no escriptor…

La i la que va ser la casa dels Bertrana

Quim: Ja que em parles de pintura, farem un incís i serà un incís familiar. Els Bertrana, s’entén Prudenci i Neus Salazar i els seus fills, vivien a la, a de Ter, a l’actual carrer de, número 80, en una casa enderrocada fa just ara tres anys. En aquesta casa, al menjador, Bertrana decorà les parets amb uns murals, que representaven les vores del Ter (t’he portat les fotos que vaig fer dels murals en el seu lloc original, fetes abans que l’Ajuntament de Girona s’interessés per la seva salvaguarda i les diposités al Museu d’Història de la ciutat). Aquests murals els va pintar Bertrana el 1888, quan tenia 21 anys.

[Pep: Suite de Peer Gynt (La muerte de Aase), d’E. Grieg]

Judit: Es varen poder salvar abans de la destrucció de la casa?

Quim: Sí, un treball enorme, arrencar les pintures, una operació complexa, i en honor a la veritat, els propietaris del local varen haver de fer moltes gestions, al final crec que els van donar unes reproduccions i tothom content.

Judit: Ara deixem la pintura i centrem-nos en la literatura.

Quim: Narcís-Jordi Aragó, dins Prudenci Bertrana i la seva època, ens assabenta: «Bertrana intueix que la pintura no el portarà enlloc i de cop i volta descobreix l’altra cosa que sap fer, i que respon a la seva vocació: escriure.»

Amb Carles Rahola es varen conèixer pintant. Prudenci Bertrana, el professor, i Carles Rahola, l’alumne, però tant l’un com l’altre, aficionats com eren a llegir, mentre els alumnes dibuixaven, ells parlaven de Benito Pérez Galdós, de Narcís Oller, etc.

Judit: No sobraria fer una aproximació cronològica de l’època de Bertrana i també de la seva biografia…

Quim: Sí, si et sembla jo dic la part biogràfica i tu la part cronològica:

· 1867, neix el 17 de gener a Tordera, fill d’un terratinent, passa la infància a la de de Ter i l’Esparra (Riudarenes).
· 1878, al Museu de Girona exposa Santiago Rusiñol. 1881, neix Carles Rahola. 1885, neix Miquel de Palol.
· 1890, Bertrana es casa amb Neus Salazar. 1897, neix Josep Pla. I jo afegiria també aquest any, la inauguració al terme de de Ter de la plaça de toros, que fins al 1963 no va revertir a Girona, i que… aviat anirà a terra. És l’any que Bertrana té com a alumne de dibuix Joaquim Pla i Cargol.
· 1901 inici de l’enderrocament de les muralles.
· 1904, guanya els Jocs Florals de Moià amb un arròs a sa Fosca, i el 1905 participa en la Festa de la Bellesa de Palafrugell amb Josafat. (Et demano llegir alguns paràgrafs de la cèlebre novel·la, què et semblarà?).
· 1910, escriu junt amb Diego Ruiz el pamflet La locura de Álvarez de Castro, no vull abusar del temps, sempre curt, però el proper dimarts parlarem àmpliament del tema, controvertit. 1911, recull de narracions Proses bàrbares.
· també és l’any dels Jocs Florals de Girona, amb la presidència d’Eugeni d’Ors. 1917: Rusiñol escriu Girona de pedra. A propòsit de Rusiñol, vull acabar l’espai amb el que va escriure Bertrana a en Rusiñol que jo he tractat. 1921: estrena l’obra de teatre Les ales d’Ernestina.
· 1924, Rafael Masó construeix la Casa Ensesa a s’Agaro.
· 1933, novel·la El vagabund.
· 1941, mor a Barcelona el 21 de novembre.

[Pep: Suite de Peer Gynt (danza de anitra) d’E. Grieg]

Judit: Ara la teva petició no te la denego, llegeix el que puguis de Josafat.

Quim: Que és la novel·la publicada el 1906 i que provoca a Girona un considerable escàndol pel seu contingut eròtic i sacríleg.

«Trobà en el campanar un vellet suau i bondadós, que l’ensinistrà en el maneig de les campanes, li ensenyà a fer hòsties… Després el iaio morí i el nou campaner, aspre i sorrut, s’estimà més viure isolat i treballar doble que no pas compartir amb un altre el domini d’aquells llocs.»

«Josafat no solament tocava les campanes, sinó que guarnia i endreçava l’església; i a poc a poc, a còpia de pegar cops d’espolsador a les imatges, anà perdent-los el respecte.»

«L’estiu sobretot, quan a les migdiades, la virilitat del campaner clamava pels seus furs i privilegis, anava a ajaçar-se a la finestra de la seva cambra… A vegades dins el marc d’una estreta finestra, darrera unes cortines virolades, albirava uns braços nus, una cabellera deixada anar o un confús remolí de roba blanca que l’incitava i l’omplia de curiositat voluptuosa.»

«Josafat preguntà amb timidesa: -On vius, Pepona? Esteu juntes? Les dues noies creuaren llur esguard joiós de picardia i esclafiren el riure.»

«Quan les bagasses aparegueren de nou, no gosà encara mirar-les, però sentint-se amb autoritat, els pregà que en una altra ocasió tinguessin present la santedat del temple i es posessin al cap un tros de mantellina.»

«El cinquè dia, a mitja tarda, Fineta pleret a pleret pujava la rampa de Santa Maria. Anava sola, vestida de negre i amb mantellina… Volgué oferir-se a l’home que la seva refinada perversió havia escollit. I sentia un greu voluptuós en pensar que tot el millor que tenia anava a ésser rebregat, malmès, romput per les impacients manasses del campaner.»

«Ella l’instruïa i l’iniciava a poc a poc en la perversió… Ella parodiava l’esglai de la dona robada i ell el bestial amor.»

[Pep: suite iberia, El puerto, d’I. Albéniz]

I ara, lo prometido es deuda, aquí tenim el que va escriure Bertrana de Rusiñol, el qual detestava la riba esquerra de l’Onyar, potser amb tota raó…

«Generalment venia a acompanyar-me fins al pont de Pedra. Per res del món no hauria fet un pas més endavant. El barri on jo vivia –enllà del riu- li era odiós. L’anomenava Tucumán, perquè no tenia cap caràcter i era el més nou i industrialitzat de Girona. M’acomiadava amb una abraçada patètica, com si en realitat jo anés a passar el mar, tot exclamant amb una veu faceciosament compungida: us planyo. Adéu-siau. Tinc el pressentiment de no tornar-vos a veure.»

Quim: Dimarts vinent seguirem amb Prudenci Bertrana i amb l’ambient enrarit de Girona i de molts gironins, motiu de la seva marxa a Barcelona…

El dietari gironí de Quim Torra,
s’emet tots els dimarts, de 13.15h a 13.30h, a la sintonia de OnaGirona [95.1 FM]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)