Sóc soci del GEiEG (número 23.436), he realitzat nombroses tasques en relació amb la promoció i formació de l’esport base, sobretot relacionades amb l’handbol, i això és el que més m’agrada.

Arribat un punt la meva vida va continuar per altres camins, sense oblidar allò que tant m’agradava, l’esport i la formació de base. Mirant com es feien les coses en diferents clubs i diferents esports, el meu cap va començar a imaginar com es podria portar a terme una bona, i eficaç promoció i formació de base.

Calia fer arribar a tots els racons aquesta activitat, i alhora mirar que el servei fos de la millor qualitat possible, tot plegat acabava amb un gran somni, un somni que em semblava irrealitzable per la seva complexitat, una quimera…

Fa un temps vaig començar a observar la manera com s’estava promocionant l’handbol des del GEiEG, un equip tècnic que constantment estava treballant, unes persones que sempre preparaven noves activitats, promocionant l’esport a les escoles, realitzant activitats obertes a Sant Narcís, treballant amb ordinadors a peu de pista, o gravant entrenaments per poder precisar més en les seves correccions.

El resultat de tot això, més enllà dels marcadors i classificacions, era que si sorties, un dia qualsevol, a fer un vol pels barris de Sant Narcís, o Santa Eugènia, o la població de Salt, sovint, en els patis escolars, trobaves grups de nens practicant l’handbol…, a la pista de Sant Narcís sempre hi havia activitat, i cada dissabte al matí hi havia partits de base al GEiEG, els grups eren sempre diferents…, arribaven amb la seva activitat a molta mainada, en molts casos nens i nenes que difícilment accedirien a cap activitat esportiva, a més el nivell progressava, els nens i nenes aprenien, a poc a poc, aquells grups eren grans quantitativament i qualitativament.

Tot plegat era idíl·lic, perquè no es tractava de la materialització d’aquell somni meu, anava més enllà, era molt més gran, i per tant ho superava en molt.

És evident que els grans canvis comporten baixes, hi ha amics, que es queden en el camí, això no es pot evitar, normalment són diferències d’opinions i situacions personals; i davant d’aquestes opinions i situacions personals cal valorar el projecte, i aquest, com a projecte, s’ho valia.

Finalment, fent cas a les opinions d’alguns d’aquests amics, jugadors sèniors, la junta ha destituït la persona que havia portat a terme tota aquesta tasca, Marc Madruga, i en conseqüència a la majoria dels seus col·laboradors, així doncs no em queda més que dir que han trencat el meu somni.

De totes maneres… Marc, gràcies! a tu i a tot, tot i tot l’equip que ho heu fet realitat, ja que -per un temps- vosaltres heu aconseguit fer-me viure el meu propi somni. [Cartes al director · Diari de Girona]

Víctor Vidal és el soci núm. 23.436 del GEiEG