Que Santa Llúcia et conservi la vista», se li diu encara de manera irònica a algú quan aquest algú no troba una cosa que és a la vista de tothom. De manera literal, també s’usa per premiar algú que ha trobat una cosa tan difícil com una agulla en un paller (avui és més difícil trobar un paller -amb el seu pal- que una agulla).

Santa Llúcia (a qui van arrencar en el suplici els ulls), per aquelles coses que té l’hagiografia catòlica, és patrona de la invidència. És clar que també ho és dels pobres, dels cecs, dels nens malalts, dels camperols, i de molts oficis en els quals la vista és bàsica (electricistes, xofers, afiladors, modistes, dissenyadors gràfics i fins i tot escriptors).

Diversos són els edificis històrics i indrets que duen el nom de Santa Llúcia a les comarques gironines: a la Bisbal d’Empordà, a Beuda i a Garrigàs; la riera de Santa Llúcia de Puigmal i la ser ra de Santa Llúcia de Trenteres; el carrer de Santa Llúcia al barri de Sant Pere de Galligants a Girona. I diverses són les esglésies que a la demarcació de Girona estan dedicades a la santa: l’església rural de Santa Llúcia d’Abella (al districte de Vilallonga); el santuari de Santa Llúcia d’Arboç (en plenes Gavarres); la capella de Santa Llúcia del Sant Hospital de Castelló d’Empúries; l’església parroquial de Santa Llúcia de Ciuret a Vidrà; la capella de Santa Llúcia de Crespià; l’ermita de Santa Llúcia a Garrigàs; Santa Llúcia de la Jonquera; la capella de Santa Llúcia a s’Agaró; l’església parroquial de Santa Llúcia de Puigmal (districte municipal de Sant Joan de les Abadesses); la capella de Santa Llúcia al veïnat de Tonyà (Santa Coloma de Ciurana); la capella de Santa Llúcia del veïnat de Trenteres (Santa Pau); l’ermita de Santa Llúcia de Vila-robau (Ventalló); i Santa Llúcia de Girona (abans dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, a Santa Llúcia i a La Mare de Déu del Roser; abans coneguda com a Santa Eulàlia de sa Costa; abans un temple dedicat a la deessa Venus). Una heroïna de Santa Bàrbara contra els francesos (1808-1809) dugué el nom de la Santa: la comandant Llúcia Jonama i Bellsolà.

L’Aplec de Santa Llúcia a Santa Eugènia de Ter

Val la pena esmentar, finalment, que a Santa Eugènia de Ter se celebrava fa 100 anys un important aplec en honor de Santa Llúcia (Mn. Joan Carreras i Péra ja ho va explicar a la revista El Dimoni, el febrer de 1981). El diari Lo Geronés del 21 de desembre de 1907 en féu aquesta crònica: «La festa de Santa Llúcia va ésser una bonica festa. (…) A la tarda el tradicional aplech al veí poble de Santa Eugènia, en quina iglesia parroquial se venera també la imatge de Santa Llúcia, à la que molts visitaven. À la plassa de la població s’hi ballavan sardanes, y per la carretera s’hi passejaven gironins y geronines, ab un dia expléndit. Era bo de veure tantes noies que la tebior del sol acaronava, acompanyades per el jovent. Cap al tard, amb una hermosíssima posta de sol, tots se’n tornaven a ciutat contents y alegres, satisfets d’ haver pogut passar tan be la festa d’aquella santa. Y fins al any vinent, si Deu vol; que en tal diada sol fer un dia rúfol y trist». [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines