La nit que els mossos d’esquadra estaven desplegats a la Font de la Pólvora confiscant droga il·legal, “quatre paperines” segons l’irònic delegat del Govern central, a l’espai de les barrakes de la Copa de les Fires de Sant Narcís vint-i-sis entitats polítiques, sindicals, culturals, solidàries i esportives i col·lectius d’estudiants de Girona veníem alcohol legalment per tal d’autofinançar-nos i quadrar els nostres minsos pressupostos, per tal de mirar de mantenir la mínima activitat anual cívica que impedeixi fer realitat el run-run que “a Girona mai no es fa res”.

Després de fer palesa la contradicció hipòcrita (del sistema? carall de sistema!) que representa la descripció objectiva dels fets anteriors i alhora prou coneguts per tothom, també fóra bo informar dels costos i responsabilitats que han d’assumir les entitats que disposem de barraka a l’espai de l’última Copa.

S’obté barraka després de superar tot allò que les bases municipals estableixen per tal de poder “parar” a la Copa per Fires, amb un procediment que barreja la designació automàtica i rotativa per a un tipus d’entitats, partits i sindicats, i la fórmula de sorteig públic per a totes les altres. De les sol·licituds presentades a la proppassada edició, trenta-set han passat a la fase de sorteig i vint-i-sis han estat les entitats agraciades. Agraciades a pagar. Tenir la sort de disposar de barraka comporta d’entrada fer front a les següents despeses, per entitat: 124.362 PTA per la suma dels conceptes de participació a la programació musical, 35.000 PTA, que es paguen a l’Ajuntament de Girona, de lloguer dels lavabos instal·lats a la Copa (a l’empresa Mòbil) i d’informació, eufemisme de seguretat privada (a SAI Servicios Auxiliares). Més l’assegurança obligatòria de l’espai, 23.592 PTA, contractada majoritariament amb Mussap. D’altra banda, cada entitat s’ha de donar d’alta amb la prestigiada Fecsa-Enher per 12.704 PTA. A més a més, aquelles entitats que no disposen de l’estructura física de l’estand, la immensa majoria, es veuen obligades a llogar la barraka per 234.369 PTA a l’únic proveïdor que presenta pressupost a l’Ajuntament per aquest servei, Ormo. Pel cap baix 400.000 PTA d’entrada és el cost per estar a l’última Copa. Els subministraments, en còmodes terminis, dia a dia al llarg de les deu nits de barrakes.

Si no és fruit de la casualitat, de què és fruit?

De pressupost únic, a més a més del d’Ormo, també ho és el que presenta l’empresa d’informació (1.690.000 PTA més IVA), i l’agència d’assegurances, i el servei de lloguer de lavabos (1.363.000 PTA), i la popular Fecsa-Enher per nassos, i l’Ajuntament pel que fa a la programació (recapta 910.000 PTA entre les entitats per aquest concepte) i –aquesta sí que és bona- el de l’empresa subministradora de les begudes Tramuntanasser. I és bona perquè al dossier repartit per l’Ajuntament, on hi ha la documentació descrita, dos eren els pressupostos presentats, un de l’empresa citada i l’altre de Casa Darnés. La proposta d’aquesta última subministradora no incorporava una sola gota d’alcohol. Abstemis Can Darnés? Així és com s’aprèn a la pràctica què vol dir monopoli del mercat i acords entre grans per escanyar els petits; el que representen les polítiques neoliberals en economia i la impossibilitat de la lliure elecció del consumidor/consumit.

Aquestes són les claus dels preàmbuls de l’última Copa. Aquest prolegòmens exclusivament mercantilistes ens porten a l’aplicació de criteris exclusivament economicistes. Massificació perillosa: com més gent millor. Més d’una nit l’aglomeració ha superat les vint o vint-i-cinc mil persones. Escàs nivell de seguretat: cap sortida d’emergència concebuda en previsió d’incidents o d’accidents. El mam guanya la programació musical de l’envelat: a més venda de líquid, més líquid de calaix. Jornades laborals de divuit hores pel cap baix: com més treball voluntari darrere la barra, més caixa. Som a un pas d’aigualir la festa si, a més a més, sumem les actituds violentes protagonitzades per col·lectius minoritaris d’individus determinats que aprofiten la gresca massificada per actuar contra la convivència, elements incontrolats, o controlats, que responen agressivament i que emparats en la foscor de la falta de seguretat preventiva acaben agredint físicament i verbalment aquells que no siguin de la seva corda o que ells identifiquin com a diferents.

Per damunt de tot, la festa és la festa. I al sud del Nord és el vi, i derivats, el líquid element litúrgic que actua de deshinibidor en bodes, batejos, comunions i guirigalls diversos. Però des del moment que l’acte lúdic convoca la presència de vint mil persones en un recinte tancat es plantegen qüestions que l’actual disseny de l’espai de la Copa ja no pot assumir.

Repensar les barrakes vol dir apostar per incloure la dinàmica de la utilització dels gots reciclables com s’ha fet ja a diverses festes de les poblacions del nostre entorn i en la darrera festa multitudinària d’estudiants al campus de Bellaterrra de la UAB; instal·lar contenidors de recollida selectiva de vidre i cartró a prop de les barrakes i no menysprear el volum total d’aquests materials emprats al llarg de les deu nits de Copa; elaborar un eficaç i racional pla de seguretat, existeix?, on mossos d’esquadra, policia local, serveis mèdics, entitats i servei d’informació interna prioritzin les tasques preventives i dissuasives per damunt de les intervencions, sempre quirúrgiques; reubicar la posició de les barrakes a la Copa i crear nous espais a la ciutat, als barris també és Sant Narcís; i promoure que totes-totes les entitats i col·lectius gironins que ho sol·licitin gestionin barrakes, no gravant-los econòmicament com ara passa, i estimular la seva participació en la programació i en repensar-les o serà un pas més per a l’última Copa.

Coordinadora d’ONG Solidàries, entitat amb barraka a l’última Copa
Martí Terés, Joan Quer, Manel Mesquita, Lluís Jiménez