Raphael, mite perenne de la cançó espanyola i universal, va actuar el passat diumenge -17 de desembre- a l’Auditori de Girona, en un concert produït per White & Bright i Jet Management. Va ser una altra gran nit.

— Aquesta gira es titula Loco por cantar. Encara sent bogeria per l’ofici?
— Sí, això és autèntic. Jo tinc la gran sort de poder treballar en la que és la meva passió, i això no tothom pot dir-ho. És com casar-se amb la persona que realment t’agrada.

— En 55 anys de carrera ha actuat molt poc a la ciutat de Girona
— Una vegada, em sembla.

— Sí, l’any 1973. El 1966 va actuar també a Palafrugell i a Santa Eugènia de Ter; el 1967, a Platja d’Aro; i, més recentment, el 2009 i el 2011 a Cap Roig. Després de centenars de concerts, quins records li’n queden?
— En general em queda un record meravellós, perquè és un gran luxe poder dir que he fet tantes coses durant tant de temps. Però no soc un home nostàlgic: disfruto més del present.

[> l’entrevista sencera a El Punt Avui…]