Un informe d’ADIF certifica que no soterrarà el tren convencional a Girona. Com que no hi destina diners en els pressupostos dels pròxims anys, la conclusió és clara, evident i diàfana.

Per tant, ja és hora que es vagin posant en fila els polítics gironins que en els darrers anys han estat negociant el tema del TAV, del tren convencional, del viaducte i de la magna estació; ja és hora que dimiteixin en fila índia de tots els seus càrrecs de responsabilitat pública si encara en tenen (són un autèntic perill per als representats) i que al més aviat millor s’amaguin en algun lloc per incapaços, per mentiders, o per les dues coses alhora.

On són avui Jordi de Juan, Pluma, Nadal, Pagans, Salamaña, Sáez, Palma, Geli, Sánchez Camacho, Millo, Veray, Ribas, Puigdemont i el summsum corda de la politiqueria gironina que han estat venent fum durant aquests darrers anys? Per què no són fent un pas endavant, assumint la pròpia incapacitat, la ineptitud manifesta, i demanant perdó? Què n’ha quedat d’aquell gran projecte que havia de contenir una estació subterrània bestial, amb un nivell per al TAV, un altre per al tren convencional, una estació d’autobusos i un gran pàrquing; dos túnels pel subsòl, l’enderrocament del viaducte i de les 276 columnes; la reurbanització de tot plegat…? On?… On ha quedat la moció de l’Ajuntament de Girona del passat setembre de “rebuig enèrgic” al no soterrament? S’hi han pixat a sobre; s’han rigut de la Girona i dels gironins.

Només s’ha fet el que afecta al TAV. Oi tant! Que és que interessava res més? Que és que ningú no s’adona encara de l’aixecada de camisa, comparable al pas de les tropes napoleòniques per territori espanyol suposadament camí de Portugal? Algú va dir: “Tota vegada que fem passar el TGV, us arreglarem el pas del tren convencional”. I les ànimes de càntir van lloar al senyor de les infraestructures! Ara tenim: un TGV en el no-res; un Parc Central destrossat in secula seculorum; uns veïns perjudicats i cabrejats; un viaducte apedaçat i per molts anys; un nyap permanent entre estacions; 276 columnes de ciment armat; trens per dalt i per baix…

Dues recomanacions al Sr. Alcalde. L’una, de bon humor: faci un tramvia, home, que així serem una de les ciutats del món amb tren als tres nivells: per dalt, pel mig i per sota. L’altre de més seriosa: exigeixi a ADIF, o al govern, que tingui cura del manteniment del viaducte, de les vies, de les tanques, de les catenàries i de les columnes des de l’Avellaneda al Pont Major, no sigui cas que, per més inri, ens acabem posant un dia per barret un tren convencional o una tanca sencera. Fa temps que, a l’espera de les obres d’enderrocament i soterrament del tren, el viaducte està en precari.

Però sobretot -a veure si algú se sent al·ludit alguna vegada- necessitem que els intermediaris d’aquesta monumental burla a la ciutat de Girona demanin perdó i se’n vagin. Per dignitat. La nostra, naturalment. [El Nas de la Bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol és professor de llengua i literatura catalanes a l’INS de Santa Eugènia de Ter

i coautor del llibre, entre altres, IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines