De petita, passant pel pont del tren sobre l’Onyar veia tots els rius que passen per Girona (la sèquia Monar a part): el Galligans, l’Onyar, el Güell i el Ter. Els ponts que hi havia han anat canviant. L’Onyar n’ha perdut i n’ha inaugurat d’altres. El Ter n’ha inaugurat res. El Galligans també n’ha perdut.

El Güell és el de més transformació i pèrdues: el pont del Rellotge, el d’en Plaja, d’en Vidal, la Rodona, del Dimoni, de l’Àngel… Ha guanyat el dels Maristes, la rotonda de Santa Eugènia, el del carrer Güell, la rotonda del Dimoni i la rotonda inaugurada en les últimes eleccions municipals, sobre el riu, junt a la desembocadura del riu o riera Marroc.

Actualment, Girona ja té sis rius, els quatre que tenia més el Marroc, amb tres ponts nous, i el rec Gornau, amb un pont que comunica l’avinguda Pericot amb la de Montilivi.

Pel que fa al Pont del Dimoni, es diu que guarden les pedres del pont numerades i que es pretén col·locar-ne algunes en algun lloc, com a record. Si això és veritat, jo pregunto: per què no reconstruir-lo, doncs, tal com era, si es guarden les peces numerades? A on? Molt senzill, es desplaça un metres del seu lloc primitiu i es munta sencer centre de la gran rotonda inaugurada últimament sobre el Güell, ja que és el lloc que li pertoca. [El lector escriu · El Punt]