Aquest passat diumenge -20 de setembre- s’ha fet un acte d’agraïment i record a en Pere Pujolàs i Maset a la Parròquia de Santa Eugènia.

A la Festa Major d’aquest any, hem trobat a faltar en Pere; l’hem trobat a faltar al sopar de la Festa al que havia participat moltes vegades, i també a l’ofici de la Parròquia. De ben segur hagués estat al bateig dels gegants en Vicenç i na Gènia, possiblement amb el seu nét Martí. L’hem trobat a faltar perquè ens va deixar el passat 28 de juliol de forma sobtada, i encara amb moltes coses per aportar.

En Pere va arribar a viure a Santa Eugènia de Ter l’any 1982. Era empordanès de Vilademuls, però d’infant va viure a cavall de la Garrotxa i l’Empordà. Després va viure a Girona i a diversos indrets de les comarques gironines. Però a l’hora d’assentar el seu projecte familiar es va instal·lar a Santa Eugènia, en concret en un pis de la frontissa del Güell. Amb la seva dona Carmina, i la seva filla Anna de mesos. Després naixeria en Joan, el segon fill. Venien d’Anglès on en Pere exercia de professor, mestre fuster, de Formació Professional i director de l’institut.

Home convençut del compromís social a través dels joves treballadors i dels moviments d’església començà a implicar-se a Santa Eugènia. Com a educador i consiliari havia impulsat fermament el MIJAC (Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica), però el seu repte era promoure la JOC (Joventut Obrera Cristiana) que conjuminava les seves vocacions: els joves de classe obrera i el seu acompanyament des de l’Evangeli, la consciència crítica i el compromís social. Va començar a elaborar materials pedagògics i a crear un dinamisme a nivell de la diòcesi de Girona que va fer de Santa Eugènia un dels focus de referència de la JOC. D’aquesta manera, es reprenia el fil de la tasca que van dur a terme les Missioneres a Santa Eugènia -als anys 60- que van formar grups de JOC de noies, entre les que hi figurava la Leo Joher.

Paral·lelament en aquests anys -del 1985 al 1992- s’implicà a l’escola dels seus fills, l’Escola Santa Eugènia, de la que aquest any, n’hem celebrat el 75è aniversari. S’integrà a l’Associació Mares i Pares i en va ser president. Entre les diverses accions educatives que va propiciar va ser muntar amb el Sr. Romero, mestre de l’escola, una aula-taller. Una aula-taller organitzada a partir de la seva experiència de mestre de taller. De les primeres que van tenir les escoles de primària de la ciutat, per treballar amb més recursos la diversitat d’alumnat.

Com és conegut, Santa Eugènia·Can Gibert a finals dels anys noranta va tenir un increment molt important de població immigrada. Les assemblees parroquials se’n van fer un ampli ressò per afrontar-ne el repte, i contribuir a passar de ser un barri «receptor» a un barri «acollidor». D’aquí en sorgí l’any 2000 el Grup Social, un espai de trobada, debat i acció sobre la immigració, del que en Pere en fou un veritable puntal. En Pere va orientar la reflexió del Grup Social i la formació pedagògica del Centre Obert i del Centre Juvenil que han estat les dues gran contribucions de la parròquia al barri en favor de l’educació i la integració. Tasca que va donar lloc al Manifest per la Convivència l’any 2004, promogut pel Grup Social, conjuntament amb altres entitats del barri. Alhora en Pere va ser el coordinador del llibre dels 25 anys de la parròquia Parròquia de Santa Eugènia de Ter (1981-2006). Records i vivència que es va presentar per la Festa Major de 2006 i que va sortir publicat a eldimoni.com.

A nivell professional també anava aprofundint la seva tasca educativa i la reflexió sobre l’educació. Mentre era mestre de FP va fer els estudis universitaris de psicopedagogia, el que li va permetre més endavant participar de l’Equip d’Atenció Psicopedagògica (EAP) del Pla de l’Estany per intentar posar en pràctica les seves metodologies del tractament de la diversitat de l’alumnat. En aquest temps també ser formador del professorat per la Reforma Educativa derivada de la LOGSE, que procurava un sistema de secundària més comprensiu i inclusiu. Després de fer un curt període de classes a la Universitat de Girona, el 1998 va passar a ocupar una plaça a la Universitat de Vic a la Facultat d’Educació, de la que en va ser Cap d’Estudis i Degà. Però des de la Universitat va desplegar una important activitat acadèmica i de formació a molts indrets de Catalunya i de l’Estat espanyol (Euskadi, La Manxa, Andalusia…) sempre centrada en l’educació inclusiva i en l’aprenentatge cooperatiu, ja que creia fermament que l’educació era una veritable eina de transformació social, i generadora d’oportunitats per als més desafavorits. Va promoure un Grup de Recerca sobre l’Atenció a la Diversitat (GRAD). I darrerament havia impulsat la Xarxa Khelidon (que en grec vol dir oreneta en referència a la cooperació que fan en els seus llargs desplaçaments) i que agrupa escoles, grups i persones que practiquen l’aprenentatge cooperatiu. «Cooperar per aprendre i aprendre per cooperar» és el seu lema.

Els fonaments de la seva tasca educativa queden magníficament expressades en la seva Lliçó de jubilació de professor de la Universitat de Vic, el 2013, titulada «Marques de foc». En un deliciós text, manifesta que els mestres, els pedagogs, que l’han marcat de forma perenne i inesborrable han estat: Lorenzo Milani, Célestin Freinet, Paulo Freire i Emmanuel Mounier. Homes de grans conviccions i fermes accions. Un text que podreu llegir [en breu] en un pdf adjunt o podeu escoltar i veure aquí.

Amb la jubilació, en Pere, va continuar essent fidel al seu compromís educatiu i social, implicant-se de ple en la Caritas de Santa Eugènia i la coordinació interparroquial de la ciutat. En la renovació i promoció de la Caritas de la nostra parròquia i en l’impuls de projectes de formació i cooperació per fer costat a les persones que arrel de la crisi han quedat en el llindar de la pobresa, o en la pobresa directament. De fet quasi podríem afirmar que el seu desenllaç va tenir lloc en «acte de servei» ja que la causa última que li va ocasionar la seva sobtada mort, se li va produir muntant uns armaris en els locals parroquials per Caritas.

En Pere Pujolàs ha estat tot un referent. Tant pel valor del seu testimoni de vida que va saber conjuminar amb molt d’encert les seves conviccions cristianes, el seu compromís social i la seva tasca professional en favor d’aquells que sovint el sistema margina o invisibilitza. Com per la seva interessant aportació pedagògica de l’aprenentatge cooperatiu, que ha difós en moltes escoles i xarxes. En Pere ha estat un «mestre» amb totes les lletres i facetes. Potser el seu tarannà afable i discret ha fet que no sigui prou conegut entre nosaltres. Però encara podem aprendre molt d’en Pere i el seu llegat. Seria engrescador que en Pere continués essent tot un referent per a Santa Eugènia de Ter!