Ha estat per ben poc que a Ocho apellidos catalanes no hi sortís el pont del Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès) dins del marc incomparable del paisatge de Monells (Baix Empordà), població protagonista de la pel·lícula al costat del Karra, el Rovira, la Lago, la Machi, el Berto, la Sardà o els jubilats perseguits. M’explico.

El carrer/plaça Catalunya de Monells (1960) ARXIU: TODOCOLECCION.NET

Fa mig segle (no res!), el 3 de marc de 1966, Lluís Pell Janoher, alcalde de Monells, va entrar al registre municipal de l’Ajuntament de Girona el projecte tècnic corresponent, tot demanant la donació de les pedres que formen el popular pont sobre el Güell, a Santa Eugènia –ep!, encara no s’havia desmuntat!; de fet, les dovelles numerades es van deconstruir el 1968–. No feia tres anys de l’annexió (1963) del municipi eugenienc al terme municipal gironí que ja es cobejava el patrimoni d’aquest poble mil·lenari del pla del Ter. Fins i tot a la nova ciutat de la Gran Girona es va proposar de traslladar el pont del Dimoni, “pel seu valor arqueològic”, a sobre del riu Galligants (1964).

L’alcaldia del municipi empordanès exposava a la sol·licitud que l’Ajuntament estava realitzant una gran labor de restauració del seu conjunt monumental, que havia merescut recentment que fos declarat per la Dirección General de Bellas Artes “conjunto histórico-artístico”.

S’argumentava que a l’entrada del conjunt arquitectònic de Monells s’havia de construir un pont sobre el riu Rissec i que resultaria “anacrònic” fer-lo de ciment i d’estructura moderna, “correspondiendo por tanto una construcción en material noble como sería de piedra y con un carácter de la época a que nos evoca el conjunto existente”. En l’argumentari esmentat també se subratllava que el “transplante” del pont de pedra a tocar del barri de Sant Narcís significaria per a ambdós ajuntaments (el de Monells i el de Girona) un acte de col·laboració per a la conservació i embelliment del patrimoni artístic de la província.

El suplica final obligatori de qualsevol instància sol·licitava “conceder al Ayuntamiento de Monells todo el paramento de piedra que forma el conjunto del puente sobre el rio Güell para ser reconstruido sobre el rio Rissech salvaguardando de esta forma la desaparición de un artístico puente de piedra y colaborando al embellecimiento del conjunto artístico-arquitectónico de uno de los pueblos que conserva más puro el tipismo arquitectónico medieval en nuestra província”.

Els turistes i visitadors de Monells a rebuf del film hauran de visitar Santa Eugènia de Ter quan estrenem Mil i pico cognoms eugeniencs i el pont del Dimoni reconstruït.

FONT (1966): AJUNTAMENT DE GIRONA. ARXIU MUNICIPAL DE GIRONA (AMGi)