Avui diumenge, la ciutat de Girona recorda els 130 anys de la instal·lació de l’enllumenat elèctric als carrers amb la col·locació de làmpades d’incandescència nodrides per corrent altern. El consistori gironí de 1886 ho va acordar per substituir el de gas existent fins aleshores: un cop més els gironins podríem lluir de moderns, ja que amb aquesta acció Girona es va convertir en la primera ciutat de les Espanyes a fer-ho, si no fos perquè no queda ni rastre en el paisatge urbà d’aquells fanals històrics. La qual cosa ens porta a celebrar-ho fent coincidir la data amb la cloenda del Festival de Mapping, de llum i de color, davant d’una façana i no al voltant d’un d’aquells fanals de cinc globus muntats aquell any a la plaça del Vi ni de cap altre a cap altre racó de la ciutat dels quatre rius.

M’ha sorprès d’allò més que el document de 32 pàgines presentat aquesta setmana per l’equip del govern municipal actual que recull (ja era hora!) el Pla de Govern 2016-2019 titulat Girona, marca de país, ciutat de barris [girona.cat], incorpori a la portada una excel·lent foto que no retrata la catedral, ni la plaça del Vi, ni el pont de Pedra, ni el Barri Vell, ni la mítica Devesa… feta des de dalt del gratacel de davant de la buida Farinera Teixidor, recull a l’esquerra l’Estació d’Olot i la Punxa (amagant el parc Central, que no hi surt), i a la dreta, l’entrada al barri del Güell a les places de Bertrana i Palol… la carretera de Santa Eugènia és la protagonista indiscutible de la imatge -una línia vers l’infinit-, el Pla de Ter es mostra amb tota la seva esplendor, i més enllà de la Rodona, Sant Narcís i Can Gibert albirem les hortes (a la dreta), el veïnat i Salt (bona festa major!).

L’horitzó és prou reconegut pels habitants d’aquesta plana: cada vespre assistim a primera fila a la meravellosa gamma dels roigs que ens regala el sol (riu-te’n del mapping) quan es pon a la plana. Ninetes agraïdes. Dels 332 punts (i del 326, p.ex.) del pla de govern esmentat, ja en parlarem.

“Aixís va be, llum, llum”

Ara del que es tracta és de no perdre més patrimoni del que anem perdent fent camí cap al progrés. El Teléfono Catalan, editat a Girona i autodefinit a la capçalera com a Semanario bilingüe popular, publicava el 16 de novembre de 1879 dues informacions breus relacionades entre si, la primera en castellà i l’altra en català, però a la mateixa pàgina: “Ha empezado ya la colocación de faroles de gas en la carretera de Santa Eugenia. Segun nuestras noticias, existe alguna discondancia acerca de si han de ser dos ó tres los que deben colocarse en dicho sitio, discordancia infundada, á nuestro entender, por cuanto la lonjitud del trayecto que media desde el camino de Ronda al Ferro-carril, exije por lo menos el segundo de dichos numeros. ¡Todo lo útil se regatea!” / “Sembla que, al cap y á la fi, s’ha resolt sian tres y no dos los fanals nous de la Carretera de Santa Eugenia. Aixís va be, llum, llum.”

Aquests fanals de gas, prehistòria dels que recordem avui, i/o alguns dels que més tard es van instal·lar, són vius gràcies exclusivament als veïns eugenials que viuen a les cases que els donen suport, només cal ser bon observador. ¿Els protegim i d’aquí a tres anys (2019) celebrem els seus 140 anys?

FOTOS: ELDIMONI.COM

Una altra efemèride amb llum

8 d’agost de 1922 > L’Ajuntament de Santa Eugènia de Ter acorda instal·lar l’enllumenat públic elèctric amb el subministrament de la companyia Energia Elèctrica de Catalunya.