/Poble
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimarts, 03 juny de 2025 | 3a Època | Edició núm. 16.193 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

La Biblioteca Maria de Jonquers de les Planes d'Hostoles es va omplir divendres a l'acte de presentació del llibre de Joan Arnau FOTO: EL DIMONILa Biblioteca Maria de Jonquers de les Planes d'Hostoles es va omplir divendres a l'acte de presentació del llibre de Joan Arnau FOTO: EL DIMONI
: : Poble > Justa la fusta [Converses amb en Sisó] :: Joan Arnau (2004-2016) | 19·04·2015

Les llegendes d’en Janot d’Hostoles

Manel Mesquita | Biblioteca Maria de Jonquers de les Planes d'Hostoles
Manel Mesquita, Joan Arnau, Eduard Llorà i Àngel Girona: el llibre i la guitarra FOTO: EL DIMONI

Manel Mesquita, el presentador; Joan Arnau, el trobador; Eduard Llorà, l’alcalde; i Àngel Girona, el joglar: el llibre i la guitarra

Quan amb en Joan Arnau -veí de i fill de les Planes- vàrem parlar d’aquesta presentació del seu darrer llibre Llegendes de les Planes d’Hostoles i altres romanços va recalcar-me no oblidar ningú a qui agrair l’ajut rebut en tot allò que ell ha fet. Pel que fa al llibre, vol reconèixer la feina feta i els suports rebuts: Centre d’Investigacions Arqueològiques de la Generalitat a Girona; Joana Campistol i Xavier Carbó, dels Quaderns de la Revista de Girona de la Diputació; Arxiu de l’Ajuntament de les Planes; les fotos de Josep Pagès; arxiu de Montserrat Bosch; Miquel Boix; Marcel Dalmau; professors i alumnat del CEIP Sant Cristòfol; Servei d’Imatges Bescanó; i de l’Hotel Can Garay (on la meva dona, la Carme, i jo vàrem passar la nit de la 1a edició de Les Planes 1922… allà per l’any 2006… com passa el temps!). 

Joan em subratlla que com que en el llibre també hi ha treballs que s’han harmonitzat i cantat en el decurs de les sis edicions de Les Planes 1922, no ens hem d’oblidar -a l’hora dels agraïments- d’en Ciset Barraquer, en Ton de Plabuscàs, l’Isabel Expósito i la Montserrat Llover que el van enllaminir en la cançó popular i en el difícil art de les corrandes i romanços.

Tampoc pot oblidar-se Joan Arnau dels equips tècnics de Ràdio Les Planes, amb Joan i Jordi Solé, Miquel Reverter, Marc Puig i Esther Reverter, sempre a punt per presentar els actes i cuidar que els equips de filmació i projecció, a cura de Pere Jornal -en Peio-, es coordinessin al 100% amb el que s’estava desenrotllant a l’escenari. Gràcies també als Serveis Municipals que van fer i fan tot el moviment logístic del material que es va emprar a les sis edicions de Les Planes 1922… i avui mateix.

Joan Arnau vol fer menció que 13 dels romanços o poemes que formen part d’aquest llibre que presentem avui, Llegendes de les Planes d’Hostoles, han estat musicats, harmonitzats i interpretats per una munió d’amics joglars que sempre han estat al seu costat i vol que consti aquí el seu agraïment més sincer a: Àngel Girona, Jesús Bosch, Glòria Calm, Agnès Algueró, Maria Colldecarrera, Jaume Arnella, Ferran Martínez, Marta Rius, Francesc Tomàs Panxito, Guillem Fallaz, Esther Reverter, Tomeu i Toni Puigserver (de Mallorca), Gemma Llorà, Antoni Mateu, Mireia Mundet, Ariadna Pagès, Paula Garcia, Laura Planagumà, Noemí Pinyana, Mireia Carreras, Artur Balaguer, Benet Saguer, Rosaura García, Laura López, Marta Munsó, Àlex Garcia, Ferran Ros, Narcís Serrat i els components del grup Les Veus del Ter. Certament, no únicament acabarem aquesta presentació amb una cançó… sinó que en tindrem més d’una i de dues; sempre de la mà, la veu i la guitarra d’Àngel Girona.

Joan Arnau signant el seu llibre FOTO: EL DIMONI

Joan Arnau signant el seu llibre FOTO: EL DIMONI

Jo no sóc planenc… de fet, és un aclariment que no caldria fer: a les Planes i a la vall tothom es coneix… jo visc a de Ter, antic municipi del Pla de Ter, actualment -des de 1963- annexat a la ciutat de Girona… i amb en Joan i la Montse som veïns: ells dos, a del Pla i nosaltres, al veïnat de la… tots a tocar del Pont de… aquell pontet que tots coneixeu i que creuava el riu fins al 1968… És precisament aquest personatge ¿de ficció? -El- un dels protagonistes en més d’un dels relats dels creats per en Joan, ja sigui en una llegenda, en un conte, en un poema o en un dels romanços que en Janot d’Hostoles (Joan Arnau) ens regala en aquesta darrera producció de la seva estimable factoria de creació (amb totes les lletres i majúscules), estimable imaginació. Pel que fa a Joan Arnau, ja el coneixeu… planenc pels quatre costats… i si els humans en tinguéssim un de més: seria planenc pel cinc costats.

La manera que té de dir i (ep!) escriure les coses no deixa indiferent ningú. Només cal que recordeu com ens ha presentat la primera cançó que ha interpretat l’Àngel –Un poble petit-… primer ens posa en situació (ens ubica en el temps cronològic)… després ens presenta els fets i els protagonistes… tot seguit posa un xic de misteri a la cosa (la trama)… i, com no podria ser d’una altra manera, ens porta al desenllaç que ja tenia previst i que acaba sorprenent qui l’escolta, o el lector, en el cas d’aquest llibre… En algun dels relats que podreu gaudir-llegir aquí (o que us llegiran en veu alta), en Joan no perd mai aquest ordre narratiu, i fins i tot ens ho assenyala: ubicació, presentació, trama i desenllaç… Bravo!

Quan Joan Arnau ens ha dit allò que “aquell arrugat paper va aparèixer com per art de màgia dintre el meu llibre d’escolaritat” és que ja ens ha entabanat… ja ha aconseguit que tots plegats tinguem a les nostres mans -virtualment, diríem ara-aquell paperet que va servir perquè dos joves juguessin amb les paraules, a la més tendra adolescència, i que un d’ells -el nostre Joan- avui, com ja ha fet en diverses ocasions, continués amb el joc de les paraules i les històries, les imatges i la imaginació, amb nosaltres, amb els seus veïns i amics.

Va ser precisament així com ens vàrem conèixer… El, en Corrua, Llucifer, Satanàs, Satan, els papers, la virtualitat, la creativitat, les històries… el pont entre l’ahir i el demà… Primer, en Joan va començar a escriure al periòdic-e (publicació digital en la qual jo també participo) articles sobre el seu entorn més immediat: la plaça de davant de casa seva a, la plaça de Fidel Aguilar (la plaça de les Cordes)… com veieu i sabeu sobradament, en Joan s’arrela allà on viu… diu molt del tarannà d’una persona que, sense perdre mai de la vida el seus orígens planencs, estima els seus veïns d’allà i d’aquí.

I, ràpidament, Joan Arnau ja va inventar-se un personatge per a la revista: en Sisó… i va començar a “conversar” amb “ell” sota el nom d’una secció pròpia a la publicació-e anomenada Justa la fusta. Converses amb en Sisó. Fins i tot el logo/imatge (un banc de la plaça) el va fer ell (natural!, com les Planes!). D’això fa ara 10 anys rodons. Gràcies, Joan!

En aquest llibre que tinc el plaer (vagi per davant l’immens agraïment a en Joan per la seva confiança i complicitat) de presentar-vos –Llegendes de les Planes d’Hostoles i altres romanços– primer s’hi recullen algunes de les llegendes i romanços més populars que ha escrit l’autor (i veí, vostre i meu) en prosa i d’altres en vers com si d’un romanç antic extens (una cantiga) es tractés.

La segona part del llibre correspon a quasi la totalitat de poesies elaborades amb temes relacionats amb motius planencs, on el riu Brugent a moltes de les peces hi és present o n’és el protagonista. I de regal, el darrer tram del llibre correspon a la reedició -la 3a- de Viure a pagès, que va sortir editat l’any 2005 com a complement d’El riu Brugent i el seu entorn, i que ja està esgotat, senyor alcalde 🙂

Des d’aquell 1r Premi literari Juan Ramón Jiménez, de Figueres, aconseguit el 1956, Joan Arnau ja apuntava maneres… el que va passar en tombar el segle -aquest- ja va ser una allau de premis els obtinguts, de 2004 al passat any 2014: 12 primers premis de narrativa, de tradicions o de poesia; 2 accèssits i un 2n premi… a Banyoles, Bescanó, Girona i… i… a Olot (a Olot tremolen quan veuen venir en Joan: arrasa).

Una de les facetes (una altra) que també m’han seduït de Joan Arnau (i que no em canso de sentir-la explicar per ell mateix o de llegir-la aquí) és tot allò que fa referència al rescat de l’oblit de 195 cançons que els mestres Joan Tomàs i Joan Llongueres van recollir in situ a les Planes l’any 1922, i que fins al 1991 van estar guardades en un monestir de Suïssa, per motius polítics evidents… Necessitem una llegenda que ho expliqui, “basada en fets reals”, Joan.

En Joan no s’ho va quedar per a ell, amb la col·laboració del cantautor Jaume Arnella les van posar en solfa (literal), les cançons, i les van donar a conèixer als planencs i al món sencer en l’incomparable marc de les sis edicions (2006-2011) de Les Planes 1922; sis estius meravellosos (tot i que algun va ser plujós).

No caldria dir-ho (bé, millor, en Joan no m’ho deixaria dir si prèviament ho sabés)… però Les Planes 1922 no hauria estat possible sense la tenacitat d’en Joan, la feina prèvia d’en Joan, els guions d’en Joan, l’engrescamenta d’en Joan, el somriure d’en Joan, la llibertat que dóna en Joan als seus col·laboradors, la paciència d’en Joan, l’estimació desbordada que en Joan irradia… no crec que s’hagi fet res semblant en tot el món mundial i a l’estranger, des de la més pura iniciativa altruista, per rescatar la veu i el so dels nostres avantpassats i posar-los música i rostre.

Faig zàping des de casa meva a la… enxampo Televisió de Banyoles i surt un noi jovenet que parla de cançons i tradicions al Pla de l’Estany… i a la següent pregunta, a la resposta ja es cita Joan Arnau (mestre!). Mai el riu Brugent ha tingut ningú que el bressolés com ho fa en Joan… les pedres rierenques, aquí, són rialleres de felicitat per comptar -desinteressadament- amb en Joan… Joan, jo de gran vull ser riu 😉

En Joan fa una declaració de principis a la pàgina set, a l’inici del llibre, amb aquest romanço popular català, rescatat per ell del Romancer català:

De romanços i corrandes
us en puc cantar cinc mil
que les porto a les butxaques
enganxades amb un fil.

De romanços i corrandes
us en puc cantar un grapat
una meitat són mentida
l’altre no són veritat.

… i en aquesta mateixa línia, un parell de pàgines més endavant, a modus d’introducció, ens parla de què són els contes i les llegendes, d’on surten, qui les diu, on, de les versions d’una mateixa història, de la interpretació subjectiva, dels records… i situa els “historiadors” al costat dels “contacontes” o al revés, els “rondallaires” a tocar dels “historiadors”. És per aquest motiu (per curar-se en salut), davant d’algun romanço, en ocasions, en Joan situa històricament el fet amb el qual s’esplaiarà després, amb la llibertat de tot bon creador…

Permeteu-me que tracti aquí d’aclarir una cosa (bé, d’aclarir-me jo): què és la història?, què és la llegenda? Anem al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC):

Història. Narració ordenada i verídica dels esdeveniments relatius a una persona, a un objecte, d’un succés, d’un afer
1 2 f. Exposició sistemàtica dels esdeveniments que afecten un poble
2 3 f. Període de la vida de la humanitat posterior a l’aparició de l’escriptura
Llegenda. Narració popular d’esdeveniments sovint amb un fons real però desenrotllat i transformat per la tradició

Què va ser primer, l’ou o la gallina? Què va primer la història o la llegenda? Una neix de l’altra? O viceversa? Arguments n’hi ha per a tots els gustos… Però si agafem al peu de la lletra la segona accepció del DIEC, aquella que diu que la història és el període de la vida de la humanitat posterior a l’aparició de l’escriptura… com definiríem la història d’abans de l’aparició de l’escriptura… com a llegenda?

Els de pensament més científic defensaran la història com una narració ordenada i verídica, contrastada -que dirien els historiadors de debò-… però aleshores, quin paper reservem a la història oral (la d’abans de l’escriptura) com a falsa per definició?, com a subjectiva d’allò més?…

Agafem la definició de llegenda del mateix DIEC i subratllem allò de “narració popular” (molt sovint oral, afegeixo) i donem-hi el valor que té… que surt del poble i sovint -torna a dir el DIEC- amb un fons real… Aquí el valor de la llegenda; ens arriba directament del nostres avantpassats, oralment, a cau d’orella i del foc, a la plaça pública, a l’escola, a casa… els més grans ens l’expliquen afegint de collita pròpia -com Joan Arnau ens diu- allò que han anat recollint de la història sistemàtica dels científics historiadors… i així creixem… i tornem a passar la torxa als nostres fills i néts… en forma de conte, de narració inventada, de faula fabulosa, de llegenda real com la vida mateixa…

És en l’entorn més immediat (les Planes, el Brugent, les gorgues, l’hort de casa, la família) com a referència propera i recognoscible, el marc ideal per explicar històries creïbles encara que inventades… ja siguin aquestes llegendes tradicionals, noves llegendes, narracions curtes o contes, poesia…

Caldria diferenciar altres referències més poètiques o periodístiques (per agafar tot el ventall de textos escrits amb voluntat d’interessar) que també utilitzen aquest entorn pròxim i que també consoliden un patrimoni, en alguns casos perdut per sempre, en altres conservat que cal dignificar i altres, emmagatzemat (Suïssa) a l’espera de passar de ser llegenda a tornar a ser història viva (visca!).

Un dels factors que genera llegendes noves i en recupera d’antigues podria ser la manca d’història real consultable, accessible, coneguda, difosa, editada… Sort en tenim, d’en Joan, de la sinceritat d’en Joan i de la feina de buscar i trobar. En Janot d’Hostoles és un trobador perquè busca a Suïssa i aquí; i sobretot, a dins, al cor de la vall i dels seus pobladors al llarg de la història (la real).

Us heu fixat què diu el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans?

Trobador. 1 adj. i m. i f. Que troba (si busca, ep!)
2 m. i f. Artista que creava composicions literàries i musicals alhora, destinades a ésser difoses mitjançant el cant dels joglars

Joan Arnau és tot un trobador -perquè busca, perquè troba- i ho canten els joglars com l’Àngel Girona.

El llibre que tinc a les mans l’abracen dos poemes originals d’en Joan: Recordant la mare (previ al primer capítol Romanços i llegendes) i Camí del gorg Tifell (el darrer premi a Olot 2014). Res no és casual a l’obra d’en Joan, res no és casual amb en Joan… recordo i guardo els seus guions mil·limètrics de les sis edicions de Les Planes 1922… Que el llibre l’obri amb un record a la mare, del seu puny i lletra, no és únicament una declaració de principis… és una declaració d’amor, també amb majúscules.

(…)

Gràcies Montse i Joan, per ser com sou! Gràcies per tot!

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)