El passat divendres -25 de gener-, el Dr. Ramon Brugada va fer una conferència a l’Institut Santa Eugènia. Els mil i pico vam aprofitar la visita per fer-li aquesta entrevista en exclusiva.

El cardiòleg Dr. Ramon Brugada (Banyoles, 1966), degà de la Facultat de Medicina de la UdG des de la seva creació, cardiòleg de l’Hospital Josep Trueta i director del Centre de Genètica Cardiovascular (CGC) UdG-IDIBGI, va descriure el 1992 -juntament amb els seus germans Pere i Josep- la síndrome Brugada. La síndrome de Brugada és una de les causes més comunes de mort sobtada d’origen cardíac. Es tracta d’un defecte genètic que causa arítmies inusuals en el cor i provoca aturades sobtades.

Cada any moren a Catalunya 3.500 persones de mort sobtada, 30.000 a Espanya i 800.000 al món occidental. Darrere d’un 20% dels casos, i especialment en joves i esportistes, s’hi amaga alguna alteració genètica hereditària que molt sovint no avisa ni dóna símptomes previs. La investigació de les causes genètiques de la mort sobtada centra la recerca del Dr. Brugada i del seu equip.

Els experts volen que hi hagi més desfibril·ladors. A Girona, encapçalat pel Dr. Brugada, s’està executant el pla més ambiciós de desfibril·lació pública d’Europa. D’aquesta manera, la demarcació de Girona serà zona cardioprotegida amb la instal·lació de 650 desfibril·ladors.

– De petit, volia ser doctor?

– Sí, tinc dos germans més grans que jo que són metges i no em vaig plantejar ser cap altra cosa. Des que tinc ús de raó ja no m’he plantejat mai res més, ja que el meu germà va entrar a la facultat de medicina quan jo tenia 3 anys.

– Creu que la carrera de medicina és molt complicada?

– No, no ho és. Entrar-hi és difícil, però el 95% dels estudiants seran metges. Són estudiants que estudien molt i per tant si mantens el ritme d’estudi no et serà difícil. És exigent, sí, però el nivell d’alumnes que aproven és més alt que el de matemàtiques, biologia, etc.

– Com a metge, quina és la seva satisfacció?

– Poder ajudar la gent és una vocació. Ser metge és voler ajudar i saber tractar la gent. La satisfacció és veure el pacient content.

– Si algú que volgués estudiar medicina és desanimés, perquè la carrera és molt llarga, etc., vostè que li diria?

– La medicina no és llarga; són sis anys, i el temps passa molt de pressa. Els estudiants de cinquè ja comencen a estar tristos perquè ja s’acaba. Fas molts amics nous i quan s’acaba tot us separeu. Estudiar medicina és molt agradable i divertit. L’estudiant s’ho passa bé.

– Quin és el cas més difícil que s’ha trobat?

– Doncs, el cas d’una família que tenia 4 filles i tres se li van morir per motius genètics, i vénen i et diuen que tenen assumit que la quarta filla també se’ls morirà. No va morir perquè no tenia el defecte genètic. És molt difícil tractar amb persones que se’ls han mort familiars sobretot joves, a causa d’una mort sobtada.

– En quins llocs del món ha treballat?

– He treballat als Estats Units (3 anys) i al Canadà (3 anys). S’hi treballa molt bé, guanyes molts diners. A Canadà fa molt de fred, però a l’estiu s’hi està la mar de bé i és un país extraordinari.

– S’involucra sentimentalment en els seus casos?

– No pots evitar-ho. Estàs parlant amb persones a qui s’han mort familiars. Que una mare et vingui i et digui que el seu fill s’ha mort, fa que et plantegis que tu has tingut molt bona sort i que ells, no. Decideixes ajudar-los però no pots arreglar el que ja està fet.

– En que consisteixen les proves que els fan per descobrir que tenen una mutació?

– Doncs abans els agafàvem una mostra de sang, però ara ho fem amb la saliva, i aquesta mostra l’estudiem passant-la per una màquina i analitzant tots els gens associats amb la mort sobtada, i quan trobem un problema amb el gen que considerem que pot causar una mort sobtada, ho comparem amb els gens de la família. Al mateix temps, agafem aquesta mutació genètica, la posem en una cèl·lula, posem una agulla en aquesta cèl·lula i analitzem com la mutació causa un problema elèctric en la cèl·lula. Així podem deduir què passa.

– Una anècdota…

– Vam tenir un noia que va marxar a Santiago, perquè ella és de Galícia. Al cap d’un mes ens va demanar per tornar aquí, a la Facultat de Girona, perquè no li agradava el mètode d’allà. Això ens diu que la Facultat de Medicina i el sistema que utilitzem és molt bo. Valorem la participació a classe i la assistència obligatòria.

Hannan Attaf, Ibrahima Fofana, Jenifer Jaramillo, Alicia Muñoz, Gahureh Konteh, Gerard Picart, Nancy Romero, Bintu Sankareh i Merari Varela són alumnes de l’IES Santa Eugènia i membres del Consell de comunicació d’Els mil i pico (eldimoni.com/elsmilipico)