Dimarts -28 de juliol- el món de l’ensenyament de les comarques gironines ha sofert una pèrdua important: en Pere Pujolàs i Maset. Vull expressar el meu condol a la família en nom propi i, també, en nom del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

En Pere ha estat una persona amb una trajectòria de compromís en el camp professional i també en el camp del voluntariat. El recordaran escoles i instituts que han rebut formació sobre Atenció a la Diversitat i sobre Aprenentatge Cooperatiu, Equips d’Assessorament Psicopedagògic, personal de les Direccions Generals d’Infantil i Primària i d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i Batxillerat i una incomptable rècula de persones vinculades a la formació que han anat coincidint amb ell i, sens dubte, aprenent d’ell.

I també, en un altre àmbit, el recordaran monitors i monitores i directors i directores de Lleure de les nostres comarques.

Quan una persona de les característiques d’en Pere marxa, de manera inesperada, d’avui per demà, ens queda un buit molt important i la pregunta infinita sobre el nostre pas per aquest món. La resposta es fa visible quan veiem la petja positiva que ha deixat en molts de nosaltres i s’evidencia que el seu record perdurarà i que el seu pas no ha estat en va.

He tingut la sort de compartir amb en Pere uns quants anys i projectes a l’Escola de l’Esplai de Girona, sobretot dissenyant els materials i la formació per a directors i monitors d’Educació en el Temps Lliure, i també he pogut col·laborar amb ell en projectes vinculats a la Universitat i en temes de formació sobre l’Atenció a la Diversitat a l’ESO i sempre, sempre, havia trobat en ell un excel·lent company de treball, una persona receptiva i de tracte amable i absolutament respectuosa.

El trobaré a faltar i, com jo, l’enyorarem molts docents i monitors de les comarques gironines, però la llavor del que ens ha anat ensenyant creixerà i continuarà viva.

Fins sempre, Pere.