L’any 1985 Robert Zemeckis dirigia Back To the Future (1985) que es basa en la idea que un jove, Martin, i el seu veí, un curiós científic anomenat Doc Brown viatjaven a través del temps. L’any 1989 es rodaria la segona part, en què anirien al futur, concretament al 21 d’octubre de 2015 -ahir-. Ara que ha arribat el dia, aquest periodista els vol dirigir una humil carta de benvinguda i els suggereix nous viatges per intentar.

Hola Martin i Doc,

Sóc una persona del futur que us escriu aquesta carta des de l’any 2015. Ho faig amb la il·lusió que la llegiu i que, si ho considereu oportú, viatgeu a l’any 2025 a veure quin futur ens espera. Ja sé que en Doc hi posarà problemes per les paradoxes temporals que això causaria i per les diferents línies temporals que s’obririen. Les noves tecnologies, Doc, ens poden ajudar molt. En aquest món nostre, t’hi sentiries molt còmode. Però, parlem de coses més transcendents, ja que estem patint moltes crisis com l’econòmica i també la humanitària…

El 1985 d’on veniu, el Mur de Berlín encara no havia caigut. En la nostra època sí, i això, ha tingut efectes positius i negatius que serien molt complicats de concretar. Des de llavors s’han creat nous països, encara que això a alguns els costi de creure. Els moviments revolucionaris segueixen vius perquè el capitalisme s’ha acomodat i -probablement- no s’ha sabut fer prou autocrítica des dels defensors del sistema. Però el més greu és que s’estan construint altres murs per la por a l’altre i per la por a una suposada invasió de l’islamisme radical. Encara hi ha gent que mata en nom de la religió, això per desgràcia no ha canviat. Però, d’això, les religions en sí no en tenen cap culpa. Tot això passa a la Unió Europea. Una Unió Europea que fa moltes declaracions, però no sap trobar solucions efectives. Vivim en un món on la corrupció acaba afectant cada cop més àrees de poder, i fins i tot el món de l’esport.

Us preguntareu què passa als Estats Units. Allà molts hi troben l’única explicació de la crisi econòmica. En la vostra època -els 80- i més després de la caiguda del comunisme, els bancs van crear un sistema per fer creure que tothom (a tot el món) podria fer possible el seu particular somni americà. Aquesta nova visió del capitalisme ha provocat que molts McFly hagin estat acomiadats dels seus llocs de treball.

Si em voleu venir a veure, jo sóc de Santa Eugènia de Ter, un poble independent que Girona va annexionar-se el 1963. Girona és una ciutat que últimament s’ha modernitzat, però que, a voltes, encara traspua la ciutat grisa i negra que van definir alguns escriptors gironins els anys 70… Si us decidiu a visitar-nos ja us avanço que tindreu molts problemes per aparcar. Però, superat aquest aspecte, us trobareu amb una ciutat prou bonica i amb una gent molt acollidora que sens dubte us donarà la rebuda que us mereixeu els viatgers del temps.