Tenia raó la senyora alcaldessa quan fa algun temps ens anunciava que augmentaria el trànsit de vehicles i, lògicament, també augmentarien els sorolls pels nostres barris arran de la inauguració de l’anomenada frontissa del Güell. En efecte; estadístiques publicades en els mitjans d’informació ens diuen que són milers els cotxes, camions i motos que cada dia travessen ara Santa Eugènia i Can Gibert del Pla, del matí al vespre i també bona part de la nit. Ens agradi o no aquesta situació és irreversible i ja sabem que és el preu normal pel progrés i per la millora de les comunicacions. Així, doncs, ens haurem de conformar i acceptar que ens hàgim de despertar més aviat del previst a causa de les fresses dels motors que passen per davant dels nostres pisos.

La fressa de l’ENHER…

El que no ens agrada absolutament gens són aquells sorolls que provenen d’altres causes i que creiem que podrien ser evitats. Ens referim, per exemple, als sorolls de l’empresa ENHER que l’agost de l’any passat va instal·lar un aparell refrigerador o compressor en un local situat al número 3 del carrer Bastiments. Aquest aparell sembla que s’ha posat per tal de refredar el transformador o distribuïdor d’electricitat que hi té des de fa anys l’esmentada empresa. L’ENHER ha insinuat que s’ha vist obligada a instal·lar el refrigerador perquè a l’estiu augmenta notablement el consum d’energia i el transformador s’escalfa massa. És probable que sigui així, però és molt lamentable que els veïns dels carrers Bastiments, Güell i dels passatges Balandrau i Campcardós hagin de patir tot el dia i bona part de la nit el soroll del compressor. Com deia molt bé una veïna en una carta al diari El Punt, de dia la fressa és suportable perquè es barreja amb la dels cotxes i motos que circulen per la via pública. Ara bé; de nit el problema s’agreuja perquè hi ha moments en què gairebé només se sent el soroll de l’esmentat aparell. És cert que arran de l’aparició de la carta i de les denúncies presentades a l’Oficina d’Atenció al Consumidor i a l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Girona, amb data de 20 de juliol d’aquest any, l’ENHER va començar a parar el compressor des de la mitja nit fins les vuit del matí. De fet, l’autora de la lletra comentava amb encert que si el responsable de la instal·lació del refrigerador visqués en un edifici del costat segur que ja hauria trobat una solució per parar-lo, almenys durant les hores nocturnes. Sigui com sigui, el fet és que l’empresa elèctrica va fer un gest de bona voluntat i a partir de llavors el refrigerador s’aturava a partir de les dotze de la nit. Amb tot, sembla que si la poderosa ENHER volgués trobaria una altra solució més eficaç i definitiva com seria la d’instal·lar el transformador en un altre lloc, fora del casc urbà. Ja sabem que aquesta operació costaria diners, però creiem que l’empresa elèctrica obté ingressos més que suficients que paguem els consumidors per gastar els milions necessaris.

… i altres sorolls

I no podem deixar aquest tema dels sorolls sense parlar també d’aquells altres que ocasionem els propis veïns posant els nostres aparells de ràdio, televisió, tocadiscs i altres a un volum molt elevat. Això és especialment greu si es tenen les finestres obertes, com sol passar a l’estiu, o es fa a les tres o les quatre de la matinada com hem sentit alguna vegada. No hauríem de pensar tots i sempre en els drets que tenen els altres a viure en pau a casa seva, sobretot a les hores de descans nocturn? Sense oblidar tampoc el soroll d’aquelles persones que fan tertúlia a grans crits a l’interior del seu pis, o encara pitjor, en els seus balcons i terrassetes a altes hores de la nit. Sabem que la policia ha hagut d’intervenir en alguna ocasió a petició dels veïns davant la fressa provinent de grups que impedeixen el descans a la resta de ciutadans. Es que no tenen el sentit comú suficient per adonar-se que no són hores de fer gresca? O és que es tracta de gent que encara no s’han adonat que aquí ens agrada dormir en pau i silenci a les nits? Tan fàcil que seria solucionar aquests problemes, aplicant-nos aquell vell adagi que diu «no vulguis per ningú allò que no vulguis per tu», o aquell altre: «doquiera que fueres, haz lo que vieres».

Hortes de Santa Eugènia de Ter

Però els nostres barris tenen encara altres problemes per resoldre. Un d’ells és el de les Hortes de Santa Eugènia que estan amenaçades de desaparèixer en bona part si es posen en pràctica els plans de l’Ajuntament. A part de ser discutible la manera concreta d’urbanitzar-les és evident que molts veïns perdran aquelles petita parcel·la de terreny que els permetia collir verdures, fruites i altres productes. La interessant revista-e El Dimoni de Santa Eugènia de Ter ha recollit, en diferents edicions per internet, els planys dels ciutadans que no veuen del tot bé els plans municipals i s’ha fet ressò de les al·legacions presentades per part de la plataforma que s’hi oposa. Esperem que almenys se’ls escolti atentament i es corregeixi tot allò que calgui corregir.

Vehicles sobre les voravies i a contradirecció

Un altre problema cada dia més greu és el de la moda -trista moda!- que s’està imposant de circular en bicicleta i també en moto per damunt de les voravies o aceres. Et trobes sovint amb petits i també amb grandassassos que et venen de front o bé t’avancen per l’esquena mentre tu vas caminant distret, donant-te un bon ensurt. I si per mala sort tu no t’adones de la seva presència i et desvies de la línia recta ja tens la trompada a sobre com li ha passat a més d’un i a més d’una. I si l’envestit pel vehicle és una persona gran el resultat pot ser una visita a l’hospital.

Parlant de vehicles cada cop és també més freqüent trobar-te amb bicicletes, motos i també cotxes circulant en direcció prohibida. I el més trist és que això ho fan persones grans que així donen un pèssim exemple als més petits. Un dia vam veure com un home sortia de l’aparcament i emprenia el viatge contradirecció amb el seu cotxe, portant nens que semblaven recriminar-li la seva actitud. Tenien més seny que ell? Deixem ja com a causa perduda el fet que moltes persones grans travessem la calçada amb el semàfor en vermell, sense esperar que es posi verd, arrossegant alguna criatureta de la mà. Com farem després entendre al nen que quan va sol no ha de passar mai en vermell? És veritat que costa esperar dos o tres minuts el verd, però si algun dia ens comuniquen que l’infant ha estat atropellat per passar en vermell a qui donarem la culpa?

Excrements de gossos

Queda encara un altre problema que no acaba de resoldre’s. Ens referim als excrements dels gossos deixats en llocs de pas de les persones, a plena voravia, o en llocs de jocs dels infants com són els parcs públics. Semblaria que últimament han disminuït aquests lamentables descuits i que els amos dels animals procuren que facin les seves necessitats en llocs adequats. Concretament un dia vam veure com un senyor portava un full de diari que posava amatent al darrera del gos quan aquest s’ajupia per fer les seves feines. I, un cop satisfet l’animal, l’amo recollia la deixalla i la posava dins una bossa de plàstic. Perfecte! El Parc de les Oliveres va continuar essent net per a tothom.

Potser si comptessin amb la suficient policia de barri bona part d’aquests problemes es solucionarien. De moment, els pocs agents que hi ha destinats no donen pas l’abast per controlar els disbarats i, sobretot, per prevenir les infraccions que acabem de denunciar. I això és molt lamentable perquè mentrestant la ciutadania s’acostuma a fer malament les coses i no adquireixen els bons hàbits cívics que hauríem de tenir tots.

La bassa de Campcardós

Per últim, queden altres problemes per comentar però l’espai no dona per més. Un d’ells és el de la bassa que es forma des de fa temps sobre la voravia del davant de la Caixa de Terrassa, al carrer Campcardós 33-35, cada vegada que plou. Diuen que ja s’ha avisat a l’Ajuntament, però es veu que el pressupost municipal no és suficient per arreglar aquestes obres mal fetes des del principi. Haurem de continuar mirant on posem els peus!

Pere Madrenys és periodista i veí de Can Gibert del Pla
Text publicat en el Programa de la Festa Major 2005, editat per l’AV Santa Eugènia de Ter