![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
EL PUNT > El llibre fa reviure el paisatge, els treballadors, els passatgers i les anècdotes de setanta anys de carrilet.
L’historiador Josep Clara ha recollit, en un llibre que publicarà a finals de febrer CCG Edicions, la memòria gràfica de l’anomenat tren d’Olot, el ferrocarril de via estreta que a partir de 1895 va anar transformant el paisatge de les comarques de Girona, des de Sant Feliu de Guíxols fins a la capital de la Garrotxa, i la manera de concebre els desplaçaments, fins que el 1969, el mateix any que l’home arribava a la Lluna, es va clausurar la línia. Història gràfica del tren d’Olot és un recorregut visual, documentat i emotiu per les estacions, els vagons, els treballadors, els passatgers i l’entorn de l’inoblidable carrilet.
En la introducció del llibre, Josep Clara aclareix que l’ha guiat l’objectiu de presentar una visió de la història del carrilet com a mitjà de transport, font de llocs de treball i element del paisatge, i d’evitar caure en el sentimentalisme. Perquè, si l’historiador ha reunit l’abundant material gràfic i documental que il·lustra profusament el llibre, és precisament pel seu lligam personal amb el tren d’Olot: durant 30 anys, el seu pare, Ricard Clara, va treballar com a factor per a la companyia d’aquell ferrocarril que el fill va aprendre a seguir amb la vista quan el fum de la locomotora s’estenia com una boira mòbil sobre els horts de Salt i Girona i que estimaria fins aquell 15 de juliol de 1969 en què el tren d’Olot va fer l’últim viatge.
Moltes de les fotografies, entre les quals hi ha les que el mateix Clara va fer en aquell darrer trajecte, són inèdites, així com gran part de la documentació i el material que s’hi reprodueixen. El llibre, que conté en un apèndix una relació dels treballadors que tenia la companyia el 1963, s’organitza en capítols temàtics que permeten accedir a la crònica il·lustrada de les obres de construcció, els itineraris, les estacions, les locomotores, els passatgers, els treballadors i fins i tot els contratemps, com ara els descarrilaments i els accidents, fins arribar a la reutilització de l’espai com a via verda. [El Punt]