Molta gent critica el cartell firal d’enguany. També jo diré alguna coseta. M’he entretingut repassant alguns dels cartells dels últims anys. Dels que varen fer gastar prou tinta als diaris. Un, el de 2001, autor: Ansesa Gironella. Recordo que vaig donar la meva opinió al seu moment: “No és un cartell de festa major. De cap manera. No anuncia res en absolut, colors foscos, negres com la Girona grisa i negra d’abans, totalment desafortunat”.

Tampoc s’escapa de la meva crítica -és natural- el del present 2011: ja sé que entre gustos no hi ha disputes… Que si la rentadora vol representar la Catedral eterna… que si la gàbia… intueixo… són els gironins, que com els ganxons viuen en una “gàbia d’or plena de mussols”… Ah, la frase no és meva!, què més voldria!… sinó de Santiago Rusiñol.

Hi va haver un temps que a Barcelona la van batejar com “la ciutat sense teatres”… coincident amb Girona, “la ciutat sense hotels”. No exagero quan dic que quan es van celebrar a la Devesa els campionats del món de botxes -l’any 1962- els concursants, de diverses procedències, en especial d’Europa, en no disposar d’hotels a la immortal ciutat, se’ls va enviar cap a Banyoles… i Platja d’Aro. Real como la vida misma. Ara potser hi ha saturació de llits a Girona i rodalies?… No m’estranya que tanqui el tan anomenat Hotel Fornells Park, de Fornells de la Selva…

Ditiràmbic escrit de l’exalcalde Quim Nadal

Sobre aquest tema, no podia faltar a la premsa local un ditiràmbic escrit de l’exalcalde Nadal. Hi va anar a fer la seva “última visita”… L’home és nostàlgic i a la cloenda de l’article, cito textual: “no em puc estar de dir que a la tristesa ambiental que vaig compartir diumenge a la tarda hi hauria d’afegir un cert sentiment de frustració, perquè el tancament d’un hotel com el Fornells Park em sembla un mal símptoma”. Sí senyors!, mals símptomes a tot arreu!, no només al ram hoteler. Jo mateix ja estic curat d’espants i de fa anys… Bé, ho heu vist? Utilitza el to proverbial dels contes de Folch i Torres que llegíem a les nostres respectives infàncies. I dic “nostres”, ja que només ens separa un any de les comunes naixences… i tenim vivències similars…

Però hi havia diferències, una que estic impacient per donar a conèixer: Quim Nadal anava amb la seva família a menjar olives a un altre restaurant, el de la Devesa, el Rosaleda, als anys cinquanta… Ho ha divulgat en més d’una ocasió… (allò que alguna cosa dels grans podia caure, que si una patata que si una oliva…). Jo no esperava pescar alguna que altra oliva del vermut dels pares.. tot i que també anava a la Devesa. No al Rosaleda, encara que sí al davant… I des del meu seient, un banc de pedra o cadira de fusta municipal, previ pagament pel lloguer amb dret a asseure-s’hi tot el matí… veia aquelles famílies adinerades com celebraven aquells diumenges, després d’haver anat a missa. Ah!… però no us vull enganyar… jo també hi havia anat, però a diferent parròquia!

Quim Torra i Roura és veí de Santa Eugènia de Ter i col·laborador d’eldimoni.com i d’OndaCero a Girona amb el programa setmanal Memòries de ciutat, els dilluns -en directe- al 98.9 FM