Camins sense retorn
l’horitzó l’anà polint
i és a la nit perdurable.

L’amic es fa intemporal
quan cedeixen les neurones
de tants sospirs cor endins,
de molts bleixars cap enfora.

Caigué un misteri allargat
fins invocar l’impossible
camí d’anada amb retorn,
sense resposta amatent
que ens obrís a l’esperança
dels somnis més colpidors.

No hi fa res que es negui el so
i que emmudeixin cadències.
Restarà en el temps gravat

	Una imatge de l’acte d’homenatge a Jose Recasens: Enric Homet, Lluís Gil, Martí Carreras i la Francesca, vidua de Recasens FOTO: MIQUEL PAGÈS

tot conreu a punt d’ufana
entre narracions i faules
de pàgines ponderades.

Sols entre els vents del record
sonaran notes cansades
d’un camí feixuc i al plor
d’unes mans captant manyagues.

Sempre més perdurarà
qui ha deixat petja estimada.