A la nostra presentació, a l’Audiència pública TAV, les entitats promotores, ja varem dir que l’acte no era cap fita ni punt i final.

La nostra proposta era molt més que celebrar una reunió que, per si sola, ja és un fet històric. Era (i continua sent) un punt d’inflexió i un canvi total de les relacions del consistori amb els ciutadans.

Els veritables protagonistes de l’Audiència pública sobre les obres del TAV varem ser els ciutadans

Varem aconseguir omplir la sala i demostrar que volem ser escoltats (per tant, varem demostrar que fins ara no ens hi hem sentit!).

L’alcaldessa va omplir els minuts i va donar els titulars (però ho va fer perquè la vam obligar). I es va comprometre (i va comprometre l’Ajuntament de Girona) a millorar sensible i ostensiblement allò que més li demanàvem: informació i lideratge.

Però no va reconèixer errors ni va assumir responsabilitats. No n’hi demanàvem, és cert. No era el moment, ni nosaltres qui ho havíem de fer: va ser la pèssima gestió d’algú en qui ella confiava la que li va fer passar el mal tràngol de l’Audiència, i acabar reconeixent allò que tant li deien que no era cert…

Sense presses ha d’anar assumint que algú no ha fet bé la feina: o qui ella va posar de responsable o ella mateixa per pensar que podia ser la responsable. L’oposició també va trobar a faltar un punt d’autocrítica… però ara tornem a estar sols exigint que l’exerceixin.

La senyora alcaldessa ens va sorprendre del tot pel què va dir, pel quan i com ho va dir i, sobretot, pel què no va dir.

Proposar la celebració d’un fòrum ciutadà per parlar de les obres del TAV, és una magnifica proposta que dóna alçada a la persona que ho planteja… (llàstima que fos per la pressió feta per unes entitats a qui van intentar minimitzar, desprestigiar i silenciar).

Una bona idea, sense ni idea de com portar-la a la pràctica, de qui ho haurà de fer (ni si hi està disposat) ni de quines són les atribucions ni expectatives que hi hem d’abocar, pot acabar semblant que només sigui un pas endavant per algú que necessita temps per marxar sense fer més soroll.

En tot cas reitero el nostre compromís (personal i de les entitats que represento) de participar-hi activament, positivament i solidàriament sigui qui sigui qui decidim que finalment tingui l’obligació de convocar-lo ja des del proper març!

Convocar una Audiència pública cada any, va ser una molt bona idea. Ara la normalitat serà que les convoqui el propi Ajuntament. M’agradaria, però, creure que s’ha adonat que aquest mecanisme participatiu s’ha de promoure des de la confiança i el treball. Espero que el to i la cordialitat amb què ens vam expressar tots els ciutadans (promotors o no) li reforcés que, uns i altres, ens hem de convèncer no de vèncer.

Comprometre’s ara a donar suport als ciutadans en les seves queixes i demandes a ADIF, a part de ser un reconeixement explícit de que no s’ha fet fins ara (i per tant ens dóna la raó en la nostra queixa continuada de dos anys), serà parlar per parlar si no es compromet abans a fer saber als ciutadans que tenen dret a queixar-se i a demandar a qui els sembli que són els responsables dels seus maldecaps.

I tenint en compte que en aquests dos anys s’ha intentat precisament el contrari, ja haurien d’estar recuperant el temps perdut.

Prometre que els centres cívics seran espais d’informació i que hi haurà una persona encarregada de gestionar la informació que els arribi, va ser un intent desesperat de fer entrar els socis de govern en el desgavell de tota l’obra (el personal del centre cívic depèn d’una regidoria responsabilitat d’ICV-EUiA, la regidora de barri -del nostre, Sant Narcís- és d’ERC).

I als socis de govern se’ls pot acusar de vassallatge i poc coratge, però la única responsable de que als centres cívics no funcioni aquest punt d’informació és la senyora Salamaña que s’ha negat, sistemàticament, a fer arribar els plànols i la informació repetidament demanada.

Del tema del programa a TVGi espero haver estat prou clar en l’exposició durant l’Audiència. És clar que de la despesa que pot suposar aquests programes se n’ha de fer càrrec ADIF… però com un més dels paquets de compensacions econòmiques que els ha d’exigir l’ajuntament pels maldecaps, afectacions i destrosses que estan causant a la ciutat…

Quan la senyora alcaldessa diu que “ho ha de pagar ADIF”, en realitat ella vol dir que l’ha de fer! I això no! ADIF no ha de fer cap programa!

Seria propaganda i no informació! (miri’n sinó els panells informatius de les tanques metàl·liques de la (antiga) Plaça Europa) i d’això ja n’hem patit massa aquests anys!

Pot semblar que no estigui content de com va anar l’Audiència… al contrari! Estic tant content i estic tant orgullós d’haver col·laborat a donar-nos una oportunitat de fer-nos sentir (com espero que se’n sentin tots els que van participar-hi i els que ara us pregunteu com va anar) que no suportaria que les promeses de la nostra alcaldessa fossin només paraules! Paraules com les que tant hem sentit aquests darrers anys! Paraules que poden no acabar dient res…

Cal un compromís de tots per fer que la informació arribi i el lideratge sigui indiscutible… La nostra mà continua estesa. [AraGirona – Diari digital de les comarques gironines]

Martí Carreras i Planas és president de l’AV del barri del barri de Sant Narcís