Per a qui no em conegui, el meu nom és Clàudia Ballester i Freixas i estudio 2n de Batxillerat a l’IES Santa Eugènia. Fa 4 anys, amb els meus pares, vam decidir viatjar el Nadal a Perú per tal de poder visitar la família que tenim allí. Vam comprar uns bitllets d’avió i 7 dies després ens assabentàrem que la companyia amb la qual havíem comprat els bitllets, Air Madrid, s’havia proclamat en un concurs de creditors i havia anul·lat tots els vols. El nostre primer pensament va anar dirigit a aquelles persones que, essent Nadal, s’havien hagut de quedar a Madrid sense poder passar les vacances amb la família. Seguidament, ens vam adonar que els bitllets que havíem comprat ja no servien de res. Actualment, encara no em vist ni un sol euro dels pagats (per tant, també ens n’oblidem de la compensació econòmica).

Això era un breu pròleg del gran problema: a continuació us explico els fets recents

Després de recaptar diners durant quatre anys, els meus pares i jo, vàrem fer un cop de cap i vam decidir tornar a intentar de viatjar al país sud-americà. Aquest cop vam decidir fer el viatge durant el Nadal. Un cop comprats els bitllets i creades les expectatives, el temps d’espera va ser molt breu, i sense adonar-nos-en ja érem a la capital peruana. No cal dir que l’experiència és irrepetible: conèixer els cosins petits i els tiets, el clima, la gent, les tradicions, el país… [FOTO: EFE]

El viatge no podia començar millor. Però això només era la calma que precedeix a la tempesta. Un dia després d’haver arribat, vam rebre la notícia que la nostra aerolínia, AirComet, també havia proclamat concurs de creditors (aquest eufemisme ja toca una mica els nassos). Un altre cop, el nostre primer pensament va anar dirigit cap a les pobres persones que treballaven a l’Estat espanyol i que per Nadal, després d’haver estat reservant diners durant tot l’any, anaven a casa amb la família. Però aquest pensament no havia estat res. Una galleda d’aigua freda ens va caure a sobre. Com tornem a casa?

Fa 15 dies que vam arribar a Perú, fa 14 dies que sabem que no tenim mitjà de transport per tornar a casa. Però tot i així no ens vam desanimar i vam decidir continuar amb el nostre viatge (prou car ens havia sortit tot i prou lluny ens trobem com per desaprofitar-ho tot).

Fa més de 5 dies que l’ambaixada espanyola a Perú està tancada

Això s’explica de la següent manera: els afectats d’AirComet volien entrar per demanar ajut i l’ambaixador, veient-se envaït, va tancar l’ambaixada. Aquest comportament només és pot qualificar d’una manera, vergonyós.

Finalment, l’ambaixador ha acceptat reunir-se amb els afectats (més de 300 persones de diverses nacionalitats) dilluns -4 de gener- entre les 8 del matí i la 1 del migdia. No ens garanteix la tornada i no ens garanteix que pugui parlar amb tots.

Nosaltres havíem de tornar el 4 per tal de poder passar el dia de Reis amb els petits de casa. Ara ens diuen que per agafar un avió el dia 6 de gener (per tant, arribar el 7 a Barcelona) hem de pagar més que pel bitllet d’avió d’anada i tornada. Perquè us en feu una idea: el bitllet d’anada i tornada amb AirComet costava 1.000 €, i el bitllet de tornada (només tornada) amb qualsevol altra companyia costa al voltant dels 1.500 €.

Demano la vostra ajuda^*, demanem la vostra ajuda. no heu d’enviar diners, ni tan sols us heu de moure de davant l’ordinador. només heu de reenviar aquest informació per correu-e a tots els vostres contactes, especialment a gent que conegueu dels mitjans de comunicació. com més difusió fem del cas, més pressionarem a l’estat perquè trobi una solució.

Gràcies, de tot cor. Bon any a tots.

Clàudia Ballester i Freixas és alumna de 2n de Batxillerat de l’IES Santa Eugènia,
escriu des de Perú per a eldimoni.com/elsmilipico
^*No us oblideu d’enviar els correus-e mitjançant la còpia del carbonet ocult (CCO) a:
claudia.ballester(arrova)gmail.com

:: CLÀUDIA BALLESTER, DES DE PERÚ (2)
> Cròniques d’una adolescent encallada a Perú