Les planes lloses, de Girona són;
dissenyada la volta pel romà guerrer,
que us aguaita temorós des de son tron,
i aguanta xàfecs, com un pont d’acer.

Temps ha, sentires el bandeix dels bous,
i dels cavalls has patit el seu trotar.
Ni amb dures gestes, els teus murs, no mous;
són cantelludes pedres, difícils de esclafar.

Fins que la mà de l’home, cruel i despietada,
treu fins l’última peça, que un altre va apilar,
i és que ni tant sols la ment desorientada,
te n’ha deixat una per poder recomençar.

	Vista des de la finestra de la cuina dels pisos Santo Domingo el Sabio, els coneguts també com dels Salesians, amb la Catedral i Sant Feliu, al fons. Imatge captada l’any 1967, un any abans del desmuntatge del Pont del Dimoni; es veu -esquerra- el Col·legi Groc, amb el seu extens pati amb frondosos arbres, i -dreta- es pot entreveure la casa del Dr. Masià FOTO: DOLORS PUNSÍ

Desperta Pont, que encara avui enyores,
el viure esplendorós, com fa molts anys;
no us quedeu quietes, nobles pedres,
veient qui us pot i vol posar paranys.

Crideu ben fort que us sentin les campanes,
i toquin a arrebat, com aquell temps,
que tornin al seu lloc totes les peces,
i esplendorós viuràs amb goig immens.

Que et trepitgem ben fort, amb pas suau,
la teva arcada, com abans el bou;
quan tornem a casa amb un clavell al trau
i que hi hagi festa, al poble que abans fou.

El somni, és per nosaltres bell i tendre,
és testimoni d’un jorn ben admirat,
que una esplendorosa joia, ja va estendre
sobre Santa Eugènia, en temps passat.

I podràs ser, el gran rei del teu entorn,
per sota teu, passaran netes les aigües,
sentiràs l’esplendor d’un altre jorn,
sobrevivint, malgrat les males llengües.

Hi tornarà a pujar, ben ferma, l’heura.
Els ocells que van volant faran parada,
s’ajupiran, humils, a tot redós, a beure
i els barbs, a la teva ombra, hi fan estada.

* * *

Aquest fou en un temps, ton gran deliri:
Còdols, arrodonits per l’aigua i la ventada,
ja dormen muts, al costat del cementiri,
com si el destí els hi fos: nit estrellada…

Meru Gudayol i Carles és fill i veí de Santa Eugènia de Ter des de fa 76 anys