Feia dies que tenia la mosca a l’orella pel tema de la brutícia que baixa pel riu Güell, ja que aquesta coincidia amb les hores normals de treball de l’obra del TAV. Tot de sobte va començar a baixar l’aigua clara i, curiosament, coincidint amb una notícia a la premsa local on s’anunciava que s’havien acabat els murs o uns determinats murs-pantalla a la zona del TAV de darrera la Citroën. Ja era hora -vaig pensar- però no, l’1 d’abril de 2009, a les 5 de la tarda, el Güell continuava baixant fangós al seu pas per Can Gibert del Pla, Sant Narcís i Santa Eugènia. Calia comprovar en quin horari l’aigua baixa bruta i recomprovar el o els llocs on es fa aquesta contaminació o aquests vessaments bruts. Si prop dels vessaments s’estan fent murs-pantalla o pilotació quasi segur que no es tracta d’argila sola -que en anar baixant s’aniria dissolent- sinó possiblement de fangs bentonítics.

Cal aclarir què és això de la bentonita

Els fangs bentonítics es fan servir per omplir els forats mentre es fa una excavació a fi d’evitar enfonsaments, ja que crea una pressió dintre el forat que priva que hi entri l’aigua freàtica i al mateix temps fa una pel·lícula molt fina que, per dir-ho d’alguna manera, impermeabilitza l’excavació. L’excavació continua pel forat, que cada vegada és més gran, i que cal anar reomplint de bentonita, ja que per funcionar bé aquest forat o excavació ha d’estar sempre ple fins dalt. Per això, els productes que treu la màquina que excava surten sempre molls de bentonita. Un cop realitzada l’excavació i amb aquesta completament plena de bentonita, es col·loquen les armadures d’acer i es comença a injectar formigó mitjançant un tub que va fins el fons de tot. En fer-hi entrar, per exemple, 20 m³ de formigó, han de sortir 20 m³ de bentonita, que quasi sempre es xucla cap al seu dipòsit per fer-la servir de nou.

Bentonita: argila nativa col·loïdal constituïda principalment per montmoril·lonita, amb impureses abundants, procedent de la meteorització de materials volcànics [www.enciclopedia.cat]

Però no tota la bentonita es recupera

Part d’aquests fangs surten barrejats amb el producte en sí de l’excavació, que s’hauria de retirar -per anar bé- mitjançant cubetes estanques a fi de no contaminar els llocs per on circula el camió que les transporta fins a l’abocador que consta en el Plec de condicions del projecte TAV. En el vídeo que acompanya aquest article es pot veure que els camions que es fan servir no tenen ni molt menys la caixa estanca:

Quatre preguntes finals

On va el material xop de bentonita que surt de l’excavació? Qui és el responsable d’aquesta contaminació del riu Güell al seu pas per Santa Eugènia de Ter? A qui correspon el control del compliment de les especificacions tècniques pel que fa a temes que puguin lesionar interessos municipals? L’empresa constructora del TAV-AVE? L’Adif? L’ACA? L’Ajuntament de Girona? …?

Tant se val. El que cal és que aquest control es faci i no resulti cert aquell refrany que diu: «Entre tots el van matar però ell sol es va morir».

Joan Arnau i Serra és membre d’eldimoni.com, fill de les Planes d’Hostoles i veí de Can Gibert
[article publicat en eldimoni.com el passat 02·04·2009]